Màrius Serra narra el procés d’acceptació de la discapacitat d’un fill a través de tres contes

marius-serraL’escriptor Màrius Serra ha ofert aquest dimecres a la tarda una conferència sobre el procés d’acceptació de la discapacitat d’un fill, i ho ha fet a través de l’eina que domina millor: la narració. Així doncs, a través de tres contes ha transmès les principals fases d’aquest procés. Serra ha estat convidat per una fundació financera, en el marc del programa ‘La salut al dia’. En aquest cas, la xerrada, titulada ‘Moure’s pels quiets’ també ha comptat amb la presència i col·laboració de membres de l’Associació de Minusvàlids i Disminuïts d’Andorra (AMIDA).

Davant una sala de conferències força plena, Serra ha exemplificat de forma narrativa tres idees claus a l’hora d’afrontar una situació com la seva. Serra va tenir un fill, en Lluís, que patia una pluridiscapacitat derivada d’una paràlisi cerebral, i que va morir quan tenia nou anys i mig. Molts d’aquests relats, de fet, els va incloure al llibre que va escriure l’any 2008, poc abans de la mort del seu fill, titulat ‘Quiet’.

L’escriptor ha explicat que, d’una banda, cal aprendre a “canviar la mirada de les coses”. Un cop s’ha assumit que “les coses no es poden canviar mèdicament”, cal modificar “la teva manera de mirar-les”, un fet “molt important per sobreviure i superar aquestes situacions”.

La segona idea, que té més relació amb la gent de l’entorn, és la que destaca la necessitat “d’acostar-nos a la por, a la por d’allò que és desconegut, i la malaltia severa en forma part”. Per tal d’exemplificar-ho ha narrat una anècdota que els va passar a Gènova, on la mestressa d’un restaurant els va posar tot tipus d’impediments quan els va veure arribar amb “un nen ple de babes i a qui no se li aguantava el cap”. Tot plegat, assegura Serra, fruit de la por.

Un dels objectius de Serra, doncs, és eliminar aquest “tabú” i “il·luminar aquesta cambra fosca”. Precisament, un dels objectius de l’escriptor amb la publicació del llibre ‘Quiet’ i amb la realització de xerrades com la d’aquest dimecres és “donar visibilitat”, ja que “vivim en una societat on allò que és visible sempre és l’èxit, però sovint estem amagant sota la catifa allò que es pot considerar un fracàs”.

Finalment, la tercera idea que ha volgut desenvolupar ha estat “la ràbia” que provoquen certes dificultats de caire quotidià a l’hora d’intentar realitzar una vida normal amb una persona amb discapacitat. Així doncs, ha posat els exemples de les barreres arquitectòniques, la manca d’adaptació de certs espais o l’incivisme de determinades persones quan aparquen en zones reservades a minusvàlids.

Per tal de transmetre totes aquestes idees, Serra s’ha valgut de la principal arma per afrontar situacions com aquestes: el sentit de l’humor.

Text i foto: ANA

TOTES LES NOTÍCIES