Maria Puigvert defineix la seva música com una muntanya russa, on una nena dolça i innocent et causa l’adrenalina i l’eufòria que provoca saltar en paracaigudes amb el seu Pop-Punk. Així ens descriu la Maria com va començar el seu projecte de “La Niña Paracaídas”. Provinent de Seròs i psicòloga de professió des de ben petita ha escoltat gèneres com el Pop-Rock o el Punk-Rock, gèneres on predominen les bandes masculines gràcies al fenomen “fan”.

La Maria n’és conscient d’això i pretén canviar-ho. Amb una banda formada plenament per noies (Maria Arqués (Maya), Miriam Linares a la guitarra, Laia March al baix i Alba Martín a la bateria), volen posar en mig del panorama Punk a les dones amb una música elèctrica i emocionant. Ella ens ho explica:

Començarem preguntant per la Maria, que em pots contar pel que fa als teus projectes o idees fora de La Niña Paracaídas?
Fa dos anys que el projecte La Niña Paracaídas va començar. Soc la Maria, natural de Seròs i creadora d’aquest grup musical.

Sempre m’ha agradat la música, sempre havia escrit lletres i compost cançons, però mai m’havia atrevit a engegar un projecte musical fins fa un parell d’anys. Actualment, compagino aquest projecte amb la meva feina de psicòloga aquí a Lleida.

La Niña Paracaidas, d’on surt el nom?
Molta gent ho pregunta i la veritat és que aquest nom exposa les meves dues maneres de ser i que es veuen reflectides en les meves cançons, perquè són una muntanya russa; per una banda, el nom de La Niña representa aquesta part més dolça, més innocent i més nena; i per l’altra, la paraula Paracaídas sobreexposa tota l’adrenalina i el ‘mood’ que genera el punk i els ritmes de la bateria. També perquè damunt de l’escenari sempre hi ha molta energia. Llavors La Niña Paracaídas és el contrast d’això tendre amb el gènere punk.

A vosaltres us defineix el pop punk dels 2000, curiosa elecció. Hi ha alguna explicació al darrere per l’elecció d’aquest gènere?
La influència ve des de petita, soc de l’any 97, així que des de ben petita i quan estava a l’institut hi he escoltat aquest gènere, que va ser l’època en què va arribar aquesta música aquí a Espanya. Tot i que el boom d’aquest gènere va ser entre els 90 i els 2000 als Estats Units amb bandes com Avril Lavigne i Blink 182, en conjunt també amb bandes com Extremoduro, Despistados i altres. Sempre m’ha cridat aquest tipus de música. A més, no existia un grup de noies que fessin aquest tipus de música amb la seva banda. És per aquesta raó que vaig engegar el projecte tenint clar que volia enfocar-me en aquest gènere, perquè és el que m’omple, el que escolto i componc.

Saps si hi ha més noies que treballin en aquesta línia?
Ara mateix sí que estan sorgint noies que volen convertir-se en referents amb molt bons projectes com Samuraï, Ginebras, que tot i fer música més Indie Rock, tenen una influència sobre aquestes bandes que fan gèneres semblants per visibilitzar el treball que moltes noies estan fent. També és un estil que sempre ha estat regnat pels homes, però com tot, últimament estem evolucionant en aquest àmbit i s’està donant el fenomen de dones músiques que fa aquest gènere.

Com a banda de punk de només dones com veieu la rebuda que heu tingut a Lleida?
Tot i haver estrenat fa poc el nostre projecte, la rebuda ha estat un èxit. Estic molt orgullosa pel camí recorregut en poc temps, a més de les oportunitats que se’ns estan donant. La gent també està acollint les cançons molt bé.

La música recau en el fet que les cançons arribin a la gent. Personalment, faig música per les cançons, per poder transmetre tot el que tinc dins amb la meva banda de noies. I si ho fas de cor i arribes a la gent, més nosaltres que som totes noies, doncs fas bé, i a més, avui en dia és necessari donar veu. Per això mateix estem orgulloses que ens donin l’espai.

Heu guanyat el primer premi del concurs de bandes emergents. Com et sents al respecte?
Va ser molt curiós perquè el projecte va començar amb un grup mixt; tres noies i dos nois, ja que va ser molt complicat trobar noies músiques d’aquest gènere i que no tinguessin molts projectes més. Així que vam començar a buscar aquest perfil per tota Lleida que volguessin unir-se al projecte, i vam poder formar el grup just per a aquest concurs. El primer bolo -interpretació artística fora del cronograma o agenda programat- que vam fer a Lleida totes juntes va ser per al concurs, els hi va agradar, juntament amb els representants de La Casa de la Música. Ens van premiar amb una subvenció per treure el nostre disc i això s’agraeix perquè fer música és molt car i que entitats com aquesta t’acompanyin des d’un inici és beneficiós.

Com porteu la gravació del disc?
Doncs el disc ja està acabat, el tenen a l’estudi a punt de sortir. Ara han sorgit algunes oportunitats de cara al setembre i això ja ho anirem avisant, quan ja tinguem el cartell. Això ho vam decidir juntament amb la noia que ens està acompanyant i treballant amb nosaltres, és la nostra representant, la Laia Cubells, perquè el disc no ve sol, venen més coses al setembre.

La Laia ha treballat amb molts grups musicals i sobretot de dones, estem molt contentes de comptar amb ella i que hagi confiat en el nostre projecte perquè és una dona que és molt professional. Ella treballa amb grups com Marala, un trio de noies que fan Pop Folk i amb altres grups musicals d’àmbit nacional.

Seguiu la línia del Punk o innoveu i experimentareu amb nous estils?
A mi m’agraden molts gèneres i escolto música de tota mena, però sí que és cert que el disc va encaminat cap al Pop, però a moltes cançons hi ha influència del punk i fins i tot referències a cançons que vam treure com Kamikaze, Mis Movidas i d’altres. Trobareu guitarres, bateries i alguna cosa d’influència Indie, altres cançons que s’acosten més al Pop-Rock i a grups de tota la vida com La Oreja de Van Gogh. Creiem que hi ha temes per a tots els gustos, tot i que regina el Pop-Rock i el Pop-Punk.

Seguint amb el disc, hi ha alguna col·laboració confirmada o gravada?
Al disc hi haurà dues col·laboracions; una ja la vam estrenar amb la cançó Kamikaze, la qual vaig gravar amb Shad Demn. L’altra és una col·laboració amb una noia de Madrid que té un estil també en la línia del Pop-Punk, va venir aquí a Lleida i vam gravar. Aquest tema sortirà al maig, així com avançament. Es diu Marina Moon i fa poc ha fet una col·laboració amb Despistados. Treballar amb ella ens podria obrir les portes en àmbits nacionals també.

Alguna col·laboració que vulguis fer?
M’agradaria molt poder treballar amb la Samuraï i amb Ginebras. En l’àmbit nacional hi ha moltes bandes que m’animen i estaria bé col·laborar.

Canviant una mica de tema. Ara mateix estàs fent la gira de “La Niña” i ja tens algunes dates confirmades. Somiant una mica, hi ha algun lloc en especial on t’agradaria tocar?
Quan tinguem el projecte més desenvolupat m’agradaria tocar en alguna sala de Madrid. A Catalunya ara mateix l’Urban Català és el que regeix com a gènere més escoltat i a bandes com la nostra ens és més complicat fer-nos un lloc. Altres artistes d’aquí com l’Emlan han hagut de marxar arreu d’Espanya perquè la seva música s’escolti més.

Al País Basc o a l’Aragó també m’agradaria molt tocar. Quan penso llocs on tocar i on el públic pot gaudir més amb la meva música, són les regions que primer hi penso.

Però sobretot m’agradaria tocar a festivals. Tinc com a objectiu personal, l’any que ve, intentar estar en algun festival gran i poder compartir escenari amb diferents grups perquè la gent ens descobreixi allà.

Seguint amb la gira, com han anat els concerts que heu fet recentment?
Aquest febrer hem fet els 3 primers concerts de la gira. El primer va ser el 4 de febrer a Tamarite de Litera, i una setmana després vam tocar a l’Alameda Fest de Màlaga, un concurs de bandes emergents en l’àmbit nacional on van participar 27 bandes de tota Espanya durant 3 dies, va ser com un mini-festival.

El 10 de març toquem al Cafè del Teatre amb Guineu, una noia que presenta el seu nou disc, “Una Sacsejada”.

D’entre tots els llocs on heu tocat, l’Antares n’és un bastant recurrent, i també on vas començar. Quin valor té per a tu?
M’agrada molt l’Antares, toquem aquest 8M com convidades especials. Vaig començar presentant temes allà amb acústic i he de dir que m’agrada molt l’ambient que hi ha per tocar, és més íntim. És un lloc de Lleida especial.

D’entre aquests concerts i tots els que heu fet. Tens alguna anècdota que ens vulguis contar?
Més que anècdota, el fet d’anar 10 hores amb cotxe fins a Màlaga amb la banda, tocar allà, conèixer gent i experimentar el format festival. Va ser un procés complicat, aprens a passos forçats, però per sort comptava amb la banda i ens ho preníem tot amb humor.

Tinc molta sort d’estar amb elles, són com una família per mi. Actualment, les veig més a elles que a la gent del meu voltant.

Heu estat preseleccionades al Festival Internacional de Benicàssim (FIB), quines portes creus que us obrirà?
Pel que fa al festival, el cap de cartell del FIB és Offspring, però també trobem grups com Ginebras, que són referents per nosaltres. Tocar amb grups d’aquest calibre ens donaria molta visibilització i ens faria arribar a noves audiències.

Si estem entre les 30 més votades quan acabi la votació, tenim possibilitats de tocar al festival. Estem tenint bastant suport, però les votacions tanquen al maig i és complicat mantenir-se dins dels trenta primers, ja que són 1.400 bandes. De moment estem a la posició 26 i tot i que no ens queixem, ens agradaria continuar així.

És un objectiu bastant complicat, però estar al cartell amb totes les bandes serà una gran victòria per nosaltres.

Pel que fa al futur pròxim, teniu algun projecte preparat?
De moment tenim planificat treure el disc al setembre, però com a objectiu personal, ja pel 2024, tinc pensat treure més singles i buscar col·laboracions que ajudin a fer que el projecte s’obri a escala nacional. Quan mirem les audiències de Spotify, les primeres ciutats on ens escolten són Barcelona i Madrid. Tot i que veiem que comencem a obrir portes, personalment m’agradaria fer col·laboracions amb diferents artistes que ens ajudin a créixer.

Treure més música amb format single i no un altre disc és també un objectiu a tenir en compte. Ja n’hem fet un de disc i està a punt de sortir, però és molta feina. M’apeteix anar traient música al meu ritme.

D’altra banda, m’agradaria poder tocar a algun festival a Catalunya o d’àmbit nacional.

Ja que ho has comentat, com heu portat la gravació del disc?
Ha estat bastant atabalant. Va iniciar la idea fa un any i mig d’ençà que em vaig tancar la primera vegada a l’estudi amb en Vicent Monfà i l’Arnau Moreno, dos dels productors. Al setembre, quan sortirà el disc, farà dos anys des que vaig començar.

Al començament em pensava que fer un disc seria cosa de sis mesos. No sabia el que deia.

Per a acabar, t’agradaria comentar alguna cosa més?
Sols dir que estic molt contenta de com s’està movent la música ara mateix a Lleida.

Vaig arribar fa dos anys aquí sabent que hi havia grups com Koers o Sexenni que començaven a sonar, però ara que estic veient com funciona des de dins veig que s’està tornant a moure tot des de la pandèmia. A Lleida estan sortint molts grups i bandes que valen molt la pena, però sobretot gent que treballa al món de la música o compta amb els seus estudis de gravació, com Víctor Ayuso, Vicent Monfà… si ets artista i naixes aquí a Lleida, pots desenvolupar tot el teu projecte sense necessitat de marxar, factor que ajuda molt al talent emergent propi. També cal dir que estem tots els artistes que hem començat aquí animant-los.

Per a acabar, vull convidar als lectors i lectores a anar a Spotify i que li donin una oportunitat a la nostra música, i també que estiguin preparats pel setembre, perquè el disc serà almenys interessant.

Per LLEIDA.COM / Laura Gómez i Pau Vilaró