Maria Magdalena: potenciar el paper de la dona en l’Església

Acabem de celebrar divendres la festa litúrgica de Santa Maria Magdalena, per exprés mandat del Papa Francesc, amb un relleu més gran, com a “apòstol dels apòstols”, segons que diu el títol del seu prefaci propi. I ja abans, el Papa havia modificat el ritu del Lavatori del Dijous Sant perquè pugui ser realitzat amb homes i amb dones, indistintament. És un anhel de visibilitzar la igualtat i la dignitat de la dona. Un treball que ja es fa, però que hem de fer més.

En nombroses ocasions el Papa Francesc ha cridat l’atenció sobre l’escàs paper de la dona en l’Església. Tornant de la JMJ de Rio de Janeiro (2013) el Papa va assegurar que entre les tasques pendents de l’Església estava «una teologia de la dona» en l’Església i un paper més actiu. «Hem d’avançar en l’explicitació d’aquest paper i carisma de la dona en l’Església. No es pot entendre una Església sense dones. Però dones actives en l’Església, amb el seu perfil, que vagin endavant. A l’Església cal pensar en la dona en aquesta perspectiva de decisions arriscades, però com a dona. Crec que encara no hem elaborat una profunda teologia de la dona en l’Església».

Celebrant el 25è. aniversari de la carta apostòlica «Mulieris Dignitatem» de St. Joan Pau II, novament el Papa va manifestar que l’Església ha d’interrogar-se per la presència que atorga a la dona, i va lamentar que es confongui en ocasions el «servei» amb la «servitud». «Pateixo, ho dic de veritat, quan veig a l’Església o en algunes organitzacions eclesials que la funció de servei de la dona, que tots tenim i hem de tenir, es transforma en un paper de servitud». I va insistir-hi: quan una dona és relegada a tasques més aviat pròpies de la servitud, es fa perquè no es comprèn bé el seu autèntic paper. «La dona té una especial sensibilitat per les ‘coses de Déu’, sobretot per a ajudar-nos a comprendre la misericòrdia, la tendresa i l’amor que Déu té per nosaltres». També a la Comissió Teològica Internacional, va celebrar la major presència de dones, però va dir que en calien més. I va demanar «una presència femenina més capil·lar i incisiva a les comunitats», ja que «l’Església és dona, és ‘la’ Església, no ‘el’ Església», i va confessar que «m’agrada descriure la dimensió femenina de l’Església com un si acollidor, que genera i regenera la vida». Aquesta major presència que ell reclama, requerirà «moltes dones implicades en la responsabilitat pastoral, en l’acompanyament espiritual de persones, famílies i grups, així com en la reflexió teològica». I fa dos mesos, davant 900 Superiores d’Instituts religiosos femenins reunides a Roma, va assegurar que voldria instaurar una Comissió per a l’estudi del diaconat femení.

Convindrà que a les parròquies i institucions de la Diòcesi i de l’Església universal hi reflexionem i en traguem conclusions operatives. Fixem-nos en Santa Maria Magdalena: El nou prefaci de la seva festa lloa Déu Trinitat, i remarca que Jesús «s’aparegué visiblement a Maria Magdalena, ja que ella l’havia estimat quan vivia, l’havia vist morint a la creu, l’havia cercat en el sepulcre i fou la primera que l’adorà un cop ressuscitat d’entre els morts; Ell l’honorà davant dels apòstols amb l’ofici de l’apostolat perquè el bon anunci de la vida nova arribés fins als límits de la terra. Per això, Senyor, amb tots els àngels i els sants us lloem joiosos». Sí, germans i germanes, lloem el Senyor per la Mare de Déu, per Maria Magdalena «l’apòstol dels apòstols», i per totes les dones que tant han treballat i treballen pel Regne de Déu en l’Església.