El proper dimarts dia 15 celebrarem amb molta alegria la gran solemnitat de l’Assumpció de la Verge Maria en cos i ànima al cel. El misteri de la resurrecció del seu Fill, que serà la nostra, ja s’ha realitzat plenament en Aquella que Déu creà Immaculada. I per això l’Assumpta és gloriosa promesa del que Déu vol fer en tots i cadascun dels homes i les dones. Festa gran d’esperança a tota l’Església i festa major a moltíssims dels nostres pobles, perquè a tots protegeix la nostra Mare del Cel. La festa de Santa Maria ens porta a donar gràcies per tants i tants Santuaris de la Mare de Déu que hi ha al nostre Bisbat, tots ells ben estimats: Núria i Meritxell, les patrones, i també les altres advocacions fervoroses de les Peces, Boscalt, la Trobada, Segars, Bell-lloc, Mijaran, Montgarri, les Neus, Ribera, Valldeflors, Àneu, de la Posa, de Fa, Bellvís, Caregue, Ares, Salgar, Bellvià, del Puig, de l’Horta, Guardiola, Montalegre, les Esplugues, del Pla, Refet, Almatà i Miracle, Les Avellanes, les Sogues, Socors, Sagristia, Urgell, Remei, Canòlich, Bastanist, Talló, i tantes altres advocacions estimades. Arreu brilla la protecció de la Mare de Déu, que vol mostrar la seva estima pels seus fills, tots els homes i les dones d’aquesta terra, i especialment els més humils, els pobres i tots els qui sofreixen en el cos i en l’esperit.

Sigui a l’agost amb l’Assumpció, sigui al setembre amb la Nativitat de la Verge Maria, la nostra Mare del cel continua atraient multituds de pelegrins, amb les seves intencions i les pròpies necessitats. Ella ens empeny a una conversió de cor i a una millora en la nostra fe i el nostre amor. Cal valorar molt tot l’esforç i l’entrega dels qui al llarg de l’any preparen pelegrinatges, mantenen els santuaris, les ermites i els altars endreçats i acollidors. Molts voluntaris i majorales fan durant l’any una bella tasca de servei i d’acollida espiritual, tenint cura de les capelles dedicades a la Mare de Déu. Ella els ho tindrà en compte i els recordarà davant Déu, com dolçament li ho reclama la pregària famosa de St. Bernat (s. XII): “Recordeu-vos, oh piadosíssima Verge Maria, que mai no s’ha sentit dir que ningú que hagi implorat la vostra assistència i reclamat el vostre auxili, hagi estat abandonat de vós. Animat amb aquesta confiança, a vós recorro, oh Mare, Verge de les verges; i encara que gemint sota el pes dels meus pecats, m’atreveixo a comparèixer davant la vostra presència sobirana. No desoïu, oh Mare de Déu, les meves súpliques; escolteu-les i acolliu-les favorablement. Amén.”

La Mare de Déu Assumpta ens anima a “cercar allò que és de dalt, on hi ha el Crist… a posar el cor en allò que és de dalt, no en allò que és de la terra” (Col 3,1-2). Maria sempre ens adreça cap al seu Fill i ens acosta suaument a “la veritat” revelada en el Crist. Veritat sobre Déu, sobre un mateix, sobre el que té més valor, i que és l’únic necessari…

Elevem pregàries a Maria en aquestes festes de la seva Assumpció, acostem-nos a algun dels seus santuaris amb devoció filial, encenguem algun llantió en honor de la nostra Mare, que ens recordi que Ella és la nostra llum en el camí de la vida, i sobretot, estimem com Ella, amb compromís i humilitat.