En els inicis de l’Advent que prepara el Nadal cristià, i a les vigílies de la gran i joiosa festa de la Immaculada, us animo a fixar els ulls en la Verge Maria, la nostra Mare del cel, la Mare de l’Advent. Ella “conservava tots aquests records en el seu cor i els meditava” (Lc 2,19). Ens ensenya a acollir i obeir la Paraula de Déu, i a mantenir viva l’esperança del Déu que arriba, per fer-se ben nostre en Jesús.

 Ella és la persona que millor ens ajuda a viure l’esperança de l’Advent i a preparar amb joia cristiana l’arribada del Crist. A confessar els pecats i a entrar en un nou dinamisme de perdó, d’humilitat i d’amor. Ella va saber esperar el Senyor i li va ofrenar l’estada del seu Cor Immaculat; li va donar el seu sí generós i ben disposat, i visqué la caritat que, des de Déu, es difon en nosaltres i en els qui ens envolten. Per això Ella és la Mare de l’Esperança, que ens guia pels camins de l’acolliment del Regne de Déu.

 Maria acull i comunica la Paraula de Déu. A l’Anunciació respon decidida i plena de fe: “Sóc l’esclava del Senyor, que es compleixin en mi les teves paraules” (Lc 1,38). Escolta la Paraula i la compleix (cf. Lc 11,27-28). Només des de l’escolta orant i atenta de la Paraula de Déu va ser possible el seu “sí” a l’Encarnació, només perquè es va fiar d’aquesta Paraula, la mateixa Paraula va florir en les seves entranyes i va germinar en el Fill de Déu i Fill seu. Maria va viure absorta en la Paraula Déu i en la seva acollida. Conservava i meditava en el seu cor tot el que havia vist i sentit (cf. Lc 2,51) romanent sempre fidel perquè va creure en la Paraula: “Feliç, tu, que has cregut, perquè el que t’ha dit el Senyor es complirà” (Lc 1,45).

I al Magnificat que és un cant de la Paraula en Maria, ens mostra la profunditat de la seva ànima; és la millor mostra de Maria com a dona de la Paraula. Aquest poema és un teixit fet completament amb fils de l’Antic Testament. Ens mostra que Maria se sentia com a casa amb la Paraula de Déu: Maria vivia d’ella, estava configurada per ella. Parlava i pregava amb paraules de Déu; els seus pensaments eren els pensaments de Déu. Maria estava penetrada de la llum divina; per això era tan esplèndida, tan bella; per això irradiava amor i bondat. Maria, escoltant la Paraula de Déu i complint-la, havia arribat a la plenitud de la gràcia, al model de la fidelitat a les Sagrades Escriptures i a la fecunditat esplèndida que obra en la persona l’amor de l’Esperit Sant. Com Maria, sapiguem dir sí a Déu, des del silenci més profund del nostre interior; i deixem que Déu intervingui en la nostra vida. Així serem plens d’una inesgotable alegria.

 Durant tot l’Advent, celebrem i confiem en la Verge Immaculada perquè ens farà créixer en la calidesa i la tendresa per acollir Jesús. Honorem-la i agraïm-li el misteri de ser sens pecat concebuda, tota de Déu, que ens estimula i atreu cap a la virtut i el bé sempre més grans. Aspirant al màxim, serem més feliços, i no ens rendirem a la llei del mínim esforç i del pecat tolerat com a insuperable. Déu ha vençut en Maria el pecat del món, i ens vol acollidors de la seva gràcia, ja que Déu tot ho pot. Així donarem fruits de bones obres. L’aspiració no pot conformar-se amb poc; ha de ser ben gran. Aspirem a la santedat!