La realitzadora alemanya Maren Ade, una de les poques cares noves de la Secció Oficial, responsable de “Entre nosotros” (2010), ha presentat l’esplèndid film “Toni Erdmann” sobre un pare alemany, Winfried (Peter Simonisheck) , que va a Bucarest per trobar-se amb la seva filla, consultora petrolífera, Ines (Sandra Hüller).

Un sòlid i regi melodrama que burxa en les difícils i fràgils relacions dins de la família amb un pare sol que procura reconquerir o reprendre uns lligams amb la seva filla diluïts per culpa, sobretot, d’una feina que l’absorbeix i la fa portar un ritme de vida estressant. Winfried, confrontat a la solitud, vol recuperar d’alguna manera una filla a la qual no reconeix, criada i educada en alguns valors ara perduts i arraconats, i que porta un simulacre de vida rodejada de falsos amics sorgits de la pròpia feina.

Un intent de retrobament que propicia brillants escenes de comèdia fruit, especialment, del sentit de l’humor del pare, provocatiu i càustic, pervivència també d’una tarannà propi que hauria marcat una infància de la filla plena de rialles i màgia.

Les aparicions sobtades i imprevistes del pare, que no cal confondre amb gratuïtes sortides de to, connecta amb les sorpreses i l’imprevist de la comèdia, amb seqüències divertides i enginyoses. I jugant també al recurs còmic de la suplantació de personatges, adquirint Winfried una nova identitat en l’aliè món de l’empresa, l’hàbitat on es mou la seva filla, personatge de ficció que acaba donant títol al film.

El pare procura trencar la barrera d’un distanciament natural, generacional. No és que s’hagin barallat, sinó que el simple fet de créixer, prendre responsabilitats i portar una vida independent, els ha separat fins al sentiment d’estranyesa que experimenta la filla davant dels seu progenitor. La presència insistent del pare en l’àmbit laboral de la filla, tancat i hermètic, sembla un acte de sabotatge d’un intrús en el món de negocis, transaccions i inversions que ha escollit Ines, per fer-li recordar a ella allò de lo qual ha prescindit, ha abdicat o ha renunciat.

Sovint, la història pren un caire de conte modern, amb un pare disfressat de monstre o d’ésser deforme i grotesc que, entre altres moments destacats, propiciarà un moment immens i commovedor, l’autèntica abraçada d’una filla envers el seu pare, disfressat, en un instant absolut i prodigiós, que arriba després d’una cadena de comiats. Un melodrama adult i valent, que no juga a la concessió fàcil i gratificant, per acabar mostrant sense embuts el pòsit del temps i la càrrega de les nostres eleccions.

Un melodrama majúscul amb interpretacions esplèndides dels seus dos protagonistes principals que converteixen a aquest film de l’alemanya Maren Ada en una de les fermes candidates per aconseguir un lloc en el palmarès.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada