Bon dia a tothom.
Seguint una tradició que ja ha esdevingut ritual, em plau donar la benvinguda a la flama del Canigó a la parròquia d’Andorra la Vella, des d’on la repartirem aquest vespre a la resta de parròquies de les Valls. Renovem d’aquesta manera el vincle que ens uneix amb totes les comunitats que reben amb foc el dia de Sant Joan. Jacint Verdaguer, al seu poema èpic Canigó va plantar les bases simbòliques d’aquesta festa.
Mossèn Cinto, que va fer estada aquí a la vora mateix, a casa Guillemó, mentre recorria les muntanyes a la recerca d’inspiració, va trobar en les festes pirinenques del foc l’expressió més pura de l’esperit dels Pirineus.
I aquesta nit nosaltres renovarem el pacte amb la nostra natura pirinenca amb la dansa ancestral del foc, la roda roent de les falles que il·lumina les nits del solstici d’estiu.
Avui, la candidatura a Patrimoni Immaterial de la Humanitat ja és una realitat, després de dos anys de treballs molt intensos, i el dossier que hem preparat amb els companys fallaires dels Pirineus està recorrent el lent camí dels passadissos de la UNESCO, que es resoldrà – i estem convençuts que favorablement – l’hivern de l’any vinent.
Però la nostra festa continua, ha de continuar, perquè és una festa viva, que creix, es reinventa i evoluciona, sense perdre mai de vista les seves arrels, que són profundíssimes, per projectar-se amb decisió envers el futur. Veurem una vegada més rodar les falles enceses pels carrerons del Puial i del Pui, on ens transportarem a una Andorra ancestral, primigènia, essencial, que bull i batega amb força.
Aquest any els fallaires ens proposen algunes novetats, que són la prova més fefaent d’aquesta vitalitat. Tindrem música en directe, amb la recuperació de les melodies tradicionals que acompanyaven les evolucions dels fallaires. I hi ha també un canvi d’escenari: el fi de festa el farem a la plaça Guillemó, on les arcades emmarcaran els cercles de foc, la pluja d’espurnes – aixarnoles -, la comunió, entre la flama i la nit més curta de l’any, compartida amb els nostres germans de Benasc, del país de Luishon, de l’Aran, la Ribagorça i dels Pallars.
Feliç festa de Sant Joan!
