La distinció ha estat per a tres àmbits diferents. En primer lloc per la música i el seu millor violoncel·lista Lluís Claret, que al seu dia va ésser apadrinat per Pau Casals; en segon lloc per a Joan Massa per la seva gran aportació als serveis del Bisbat d’Urgell i del Principat d’Andorra; en tercer lloc i en l’àmbit de la comunicació, va rebre el guardó, una de les més antigues periodistes del país, la Rosa Mari Sorribes.

Va precedir l’acte la lectura del “Manifest Cultural” per part de David Sanz director de l’Institut de Música, entitat que aquest any ostenta el secretariat de la plataforma d’Àgora Cultural. Va dir entre altres coses que… “la cultura no és només coneixement, sinó que és una manera de respirar en aquest món. I l’educació, la gran desprotegida, també pot col·laborar però necessita camp d’acció i sobretot, necessita suport institucional”. Mai la cultura ha de dependre del fet polític ja que l’impuls polític no sempre concorda amb l’alè artístic dels creadors en cada una de les diverses etapes i disciplines.

Lluís Claret va ser glossat pel poeta Joan Margarit al que uneix una llarga amistat i que va fer emocionar els assistents llegint dos poemes entranyables i plens d’enyorança, alhora que recorden a la filla absent de Joan Margarit, a la qual, Lluís Claret va dedicar la seva música més intimista a través d’una de les “Suites” de Violoncel de Johann Sebastian Bach (1685 – 1750). Les “Suites de Bach” per a violoncel, al seu dia van ser redescobertes pel gran Pau Casals i Lluís Claret les va interpretar i enregistrar diverses ocasions, l’última i que jo considero la millor versió existent al mercat, va ser la versió realitzada en l’austeritat i la serenitat de l’antic Monestir de Fontfroide al sud de França.

Joan Massa, l’exsecretari general dels serveis del Bisbat d’Urgell que juntament amb l’exrepresentant personal del Copríncep episcopal, Nemesi Marqués, acabava de rebre “la Creu Pro Ecclesiae et Pontifice”, una destacada distinció que atorga l’Església.

Va ser un dels guardonats amb més llarga trajectòria al servei del Bisbat, així com a professor de filosofia de diverses generacions d’andorrans. Entre ells, Isidre Bartumeu, que va fer una de les glosses del guardonat. També varen parlar Pascal Escande , secretari general del copríncep francès i el també professor i filòsof Joan Mingorance.

Per la seva banda, Joan Massa, recentment jubilat, en el seu parlament va explicar que ara vol dedicar el seu temps principalment a la seva família, com també té la intenció de dedicar-se més a escriure, cosa que ja feia, col·laborant en diverses publicacions.

Quan a la Rosa Mari Sorribes va tenir el suport incondicional i la menció específica de l’excap de govern Marc Forné que juntament amb la Noemí Rodriguez van ser els primers presentadors televisius del país amb l’espai “Fira” i van compartir amb la Rosa Mari Sorribes a les primeres edicions de TV a la Fira d’Andorra la Vella, (Telefira).

Van entregar els guardons, el Síndic General Vicenç Mateu, la Subsíndica Mònica Bonell i el Ministre de Cultura Esteve Albert que va agrair la tasca de les 21 entitats que formen la plataforma d’Agora Cultural ; aquest any representada per l’Institut de Música del Comú d’Andorra la Vella. El director del Centre, David Sanz com hem dit abans, va llegir el Manifest Cultural demanant una major implicació del Ministeri de Cultura en l’àmbit que ens afecta a tots i deixant constància de la importància de la Cultura i l’educació, com a eina d’integració social i com a generadora de vincles tant a l’interior com a l’exterior del país.

Tanmateix, s’ha de constatar que el desenvolupament educatiu i cultural és un dels recursos més importants per a permetre un bon encaix del Principat d’Andorra en aquest món tant globalitzat que ens ha tocat viure. Aportacions que els guardonats han sabut fer amb rigor i honestedat cada un des del seu àmbit particular i professional.

Enhorabona als distingits i felicitacions als organitzadors, i, voldria concloure repetin, tal com va dir Joan Massa en el seu parlament, que : “Agora Cultural d’Andorra, és l’àmbit de tots els àmbits”.

I finalmente s’ha de destacar les diferents aportacions musicals en els interludis del lliurament dels premis. Van donar el color musical als Premis Àgora Cultural, en la seva XII edición, els violoncel·listes Olga Palou i Lucas Guillem que van interpretar l’Allegro moderato de la sonata per a 2 violoncels, de Luigi Boccherini (1743 – 1805).

Al segon interludi va intervenir el grup “ La Miniband” amb Robert Marsal al piano, Sergi Vitorio a la guitarra, Fabià Villalba al baix i Agustí Compte a la guitarra acústica, i ens van oferir …”Dans le port d’Amsterdam” de Jacques Brel i “Change the World” d’Eric Clapton.

Mentre que el violoncel·lista Marc Pons va interpretar el “Preludi-Fantasia de la Suite per a violoncel” del compositor català Gaspar Cassadó ( 1897 – 1966) un dels millors alumnes de Pau Casals a París i autor de nombroses transcripcions per a violoncel i piano, alhora que un violoncel•lista sovint admirat per Lluís Claret.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada