Si bé és important identificar les malalties de l’ànima, per caminar amb decisió cap a la Pasqua, és encara més important poder guarir les malalties amb l’oració i el sagrament de la Confessió. Per això a les 15 malalties, van seguir les 10 cures del Papa Francesc en un famós discurs del desembre passat als treballadors del Vaticà i les seves famílies, que era la segona part de la “meditació” que sobre malalties i guarició feia el Papa.

 L’Esperit Sant ens ajuda a tenir cura de totes aquestes dimensions, per viure en la comunió amb Déu i els germans, i ressuscitar a una vida nova amb el Senyor. Si en tenim cura, el Senyor, totpoderós en l’amor, ens guarirà:

1. Ens cal tenir cura de la nostra vida espiritual, de la nostra relació amb Déu, perquè aquesta és la columna vertebral de tot el que fem i de tot el que som. Un cristià que no es nodreix amb la pregària, els sagraments i la Paraula de Déu, inevitablement es marceix i s’asseca.
2. Tenir cura de la nostra vida familiar, donant als fills i als éssers estimats no només diners, sinó sobretot temps, atenció i amor.
3. Cal tenir cura de les nostres relacions amb els altres, transformant la fe en vida i les paraules en obres bones, especialment cap als més necessitats.
4. Tenir cura de la nostra manera de parlar, purificant la llengua de les paraules ofensives, de les vulgaritats i del llenguatge de matís mundà.
5. Guarir les ferides del cor amb l’oli del perdó, perdonant les persones que ens han ferit i guarint les ferides que hem causat als altres.
6. Tenir cura del nostre treball, realitzant-lo amb entusiasme, humilitat, competència, passió i amb un esperit que sap donar gràcies a Déu.
7. Cal cuidar-se de l’enveja, de la concupiscència, l’odi i els sentiments negatius que devoren la nostra pau interior i ens transformen en persones destruïdes i destructores.
8. Cal tenir cura del rancor que ens condueix a la venjança, i de la mandra que ens condueix a l’eutanàsia existencial; apartar-nos de la supèrbia, i de lamentar-nos contínuament, cosa que ens condueix a la desesperació. I demanar al Senyor la saviesa de saber mossegar-se la llengua a temps, per no dir paraules injurioses, que després ens deixen la boca amarga.
9. Tenir cura dels germans més febles: ancians, malalts, els que passen gana, els sense sostre i els estrangers, perquè sobre això serem jutjats.
10. Tenir cura de no caure en el consumisme comercial, l’aparença o els regals inútils, o bé els malbarataments superflus, sinó que cerquem l’alegria d’acollir el Senyor i els germans amb sobrietat i esperit solidari.

 Tenir cura vol dir manifestar interès diligent i atent, que implica tant el nostre esperit com la nostra activitat, cap a algú o alguna cosa. Significa mirar amb atenció el qui necessita cures sense pensar en res més. Significa acceptar donar o rebre cures. L’oració amb què es beneeixen les Cendres a l’inici de la Quaresma, diu: “Senyor, que us deixeu vèncer per la humilitat i la penitència…” Visquem la Santa Quaresma amb humilitat i penitència, amb ganes d’identificar les nostres malalties de l’ànima, per confessar-les humilment i deixar-nos guarir per l’Esperit Sant. Ell és l’artífex de la nova creació que aquesta Pasqua Déu vol realitzar en tots i cadascun de nosaltres!