És tan important identificar les malalties de l’ànima per poder confessar-les davant Déu i l’Església, amb el sagrament del perdó, i així ser guarits! Per això us ofereixo les 15 malalties que el Papa va identificar en un famós discurs del desembre passat a la Cúria, que són mals i temptacions perillosos per a tot cristià i per a tota cúria, comunitat, congregació, parròquia, moviment eclesial, i que poden afectar tant en el pla individual com en el comunitari. Ens pot ajudar a preparar al Sagrament de la Reconciliació, per viure millor la Pasqua.

 ¿Pateixo jo aquests mals o temptacions? Fem-ne examen de consciència:

1. El mal de sentir-se «immortal», «immune», i fins i tot «indispensable».
2. L’excessiva laboriositat (Marta), quan, embrancats en el treball, deixem de banda, inevitablement, «la millor part»: estar asseguts als peus de Jesús.
3. També existeix el mal de la «petrificació» mental i espiritual, és a dir, el d’aquells que tenen un cor de pedra i són «durs de cor».
4. El mal de la planificació excessiva i el funcionalisme.
5. El mal d’una falta de coordinació amb els qui treballo, amb els qui convisc, sense bona comunió entre nosaltres.
6. L’«Alzheimer espiritual», és a dir, l’oblit de la «història de la salvació», de la història personal amb el Senyor, del «primer amor» (cf. Ap 2,4).
7. El mal de la rivalitat i la vanaglòria.
8. El mal de l’esquizofrènia existencial. Aquell qui té una doble vida, fruit de la hipocresia típica dels mediocres i del progressiu buit espiritual, que les vanaglòries no poden satisfer.
9. El mal de la xerrameca, de la murmuració i de la xafarderia. Dels qui malparlen per darrere.
10. El mal de divinitzar els caps: és la malaltia dels que festegen els superiors, esperant obtenir la seva benevolència. Són víctimes de l’arribisme i l’oportunisme; honoren les persones i no pas a Déu.
11. El mal de la indiferència cap als altres. Es dóna quan cada un pensa només en si mateix i perd la sinceritat i el caliu de les relacions humanes.
12. El mal de la cara fúnebre, la severitat teatral i el pessimisme estèril que són freqüentment símptomes de por i inseguretat de si mateix.
13. El mal d’acumular, que es produeix quan l’apòstol busca omplir un buit existencial en el seu cor acumulant béns materials, no per necessitat, sinó només per sentir-se segur.
14. El mal dels cercles tancats, on la pertinença al grup es fa més forta que la pertinença al Cos eclesial i, en algunes situacions, al Crist mateix.
15. I l’últim: el mal del guany mundà i de l’exhibicionisme, quan l’apòstol transforma el seu servei en poder, i el seu poder en mercaderia per a obtenir beneficis mundans o més poder.

 Correspon només a l’Esperit Sant –l’ànima del Cos Místic de Crist- guarir tota malaltia. És Ell qui sosté tot esforç sincer de purificació i tota bona voluntat de conversió. El qui ens fa comprendre que cada membre participa en la santificació del cos i també en el seu decaïment. Ell és el promotor de l’harmonia. Ens guarirem si tenim consciència de la malaltia, i si tenim la decisió personal i comunitària de guarir, suportant amb perseverança la cura. Demanem-ho amb fe i per intercessió de la Verge Maria!