La pel·lícula nord-americana Cop a Hawai és un thriller convencional i oblidable però que se m’ha quedat gravada per una frase genial del protagonista. Es tracta d’un thriller on tots són uns pocavergonyes que volen robar i enganyar els altres i el menys dolent, no el bo, és, precisament, un buscavides interpretat per Owen Wilson que es defineix a ell mateix com algú marcat per “la mala sort i les males decisions”. Sobretot això últim, afegeix. Vull que quedi clar que aquesta reflexió filosòfica ve d’una pel·lícula basada, sobretot en l’acció. El protagonista i una dona molt atractiva volen robar a un empresari sense escrúpols i, evidentment, tot es complicarà moltíssim. Però al final se’n surt ja que és el personatge no bo però sí el més honest en un mar de deshonestedat. I sospito que en línies generals és una bona definició del que és la vida. Perquè molts dels errors dels personatges venen, sobretot, de la seva desconfiança respecte els altres que els du a terme a accions forassenyades i precipitades. Per tant, podem creure, confiar relativament en la gent (sense fer-ho massa) és una bona actitud ja que t’estalviarà problemes i també veiem que el camí més curt per assolir l’èxit econòmic i material acostuma a tenir conseqüències indesitjades i insospitades.
Mala sort i males decisions. Tots sabem el cas del noi català Albert Casals que va néixer amb una malaltia degenerativa que l’ha fet anar en cadira de rodes. Doncs bé, ha recorregut el món amb aquesta cadira, té parella i és famós pels llibres on explica les seves peripècies. És indubtable que ha tingut mala sort en néixer però va prendre decisions dures i difícils que l’han convertit en un ser que, es nota força, és molt feliç. De moment, és clar. Stephen Hawking també va néixer amb una malaltia degenerativa però no només ha lluitat contra ella sinó que és un dels científics més importants de la història. També ha tingut relacions sentimentals i ell mateix diu que la seva vida ha estat afortunada. Naturalment que ha comès errors però quants no s’haurien enfonsat amb la mala sort de tenir una malaltia com aquesta? Males decisions? Un cas genial és el d’aquell que va entrar en una classe d’interpretació per lligar-se una de les alumnes i no ho va aconseguir. Però va decidir continuar i fer-se actor i ha estat un dels més importants de la història. Segur que deu recordar amb afecte aquella noia que el va rebutjar perquè li va canviar la vida i per bé. Mala sort i males decisions. Al final, en el fons, qui pot dir què va ser una cosa o l’altra?
Mala sort i males decisions. Tots sabem el cas del noi català Albert Casals que va néixer amb una malaltia degenerativa que l’ha fet anar en cadira de rodes. Doncs bé, ha recorregut el món amb aquesta cadira, té parella i és famós pels llibres on explica les seves peripècies. És indubtable que ha tingut mala sort en néixer però va prendre decisions dures i difícils que l’han convertit en un ser que, es nota força, és molt feliç. De moment, és clar. Stephen Hawking també va néixer amb una malaltia degenerativa però no només ha lluitat contra ella sinó que és un dels científics més importants de la història. També ha tingut relacions sentimentals i ell mateix diu que la seva vida ha estat afortunada. Naturalment que ha comès errors però quants no s’haurien enfonsat amb la mala sort de tenir una malaltia com aquesta? Males decisions? Un cas genial és el d’aquell que va entrar en una classe d’interpretació per lligar-se una de les alumnes i no ho va aconseguir. Però va decidir continuar i fer-se actor i ha estat un dels més importants de la història. Segur que deu recordar amb afecte aquella noia que el va rebutjar perquè li va canviar la vida i per bé. Mala sort i males decisions. Al final, en el fons, qui pot dir què va ser una cosa o l’altra?