M’he fet a la idea que un dels meus somnis: visitar Alaska no es farà realitat. Com va sorgir en mi la idea de visitar aquest estat nord-americà? Doncs suposo que per la influència d’alguna pel·lícula nord-americana ambientada en aquest territori, que en bona part és hostil a la presència humana. O bé per la sèrie titulada Doctor en Alaska. Perquè no visitaré Alaska si tanta il·lusió em feia? Probablement per diners. Estem en uns anys en els que el més important és la supervivència econòmica i hem de retallar despeses i, és clar, agafar un vol per anar a l’altra punta del món i estar un parell de setmanes per allà és molt car. Potser les circumstàncies canvien o passo de tot i decideixo que he d’acomplir amb aquest desig. Però el més probable és que no serà així. Quina sort tindria si aquest fos l’únic desig important que no es complirà!!! Només en l’àmbit dels viatges no crec que visiti l’Amazones o recorri les principals illes polinèsies. I en un altre ordre de coses el meu somni infantil de viatjar a la Lluna o a Mart i qui sap si més enllà del sistema solar ja el puc donar per definitivament descartat.
En realitat la vida són renúncies com aquesta i altres de més pes i contingut. Començar a entendre-ho i no lamentar-se massa és el principi de la maduresa o almenys és un bon senyal. Perquè hi ha altres circumstàncies vitals que difícilment es podran repetir. No tinc fills i crec que ja difícilment m’aventuraré en aquest sentit però no es pot descartar. Durant una època tenia unes ganes boges de ser militar i ara no em podrien admetre a cap exèrcit (i me n’alegro que visqui en un estat on no hi ha exèrcit). Som el que fem i això és el que ens va conformant. Difícilment tornaré a sortir amb aquella dona que em va robar el cor fa més d’una dècada. Tots dos som diferents i ara no es tornaria a repetir aquella màgia que crec que un cop va existir. O potser sí però no hi ha moltes ganes de provar-ho. Aquestes decisions que ens conformen ens fan triar i sovint trair projectes i persones. I sempre tenim opcions de fer marxa enrera o tornar a provar coses diferents però cada cop és més i més difícil. I arriba un punt en què hem d’acceptar el que hem fet, el bo i el que no era tan bo, i ser conseqüents. A partir d’aquí ens arriba una certa serenitat. A més, per si les mosques, de tant en tant, em dedico a mirar l’enciclopèdia per l’A i sé que la capital d’Alaska és Juneau i que la principal ciutat és Anchorage i que hi ha territoris inexplorats per la mà dels homes blancs i potser dels indígenes al Yukon profund. Perquè potser…