Editorials com Oxford, Merriam-Webster’s, Collins i Fundéu fa anys que anualment escullen la paraula de l’any. Pel que fa al català, des del 2014 que l’IEC i l’Observatori de Neologia es van sumar en aquesta iniciativa per triar una paraula prou representativa de la realitat social actual i que es pugui integrar en la normativa catalana. Ara fa quatre anys, van participar en la votació unes 200 persones i enguany ja són 5.600 les que s’han afegit a la tria, fet que demostra l’èxit rotund de la idea alhora que denota que la iniciativa ja està ben consolidada.

Els neologismes són paraules recents que ens arriben a la llengua fruit de noves necessitats. En alguns casos el neologisme escollit és un terme lèxicament nou, com és el cas de “dron” i “vegà” els mots més votats el 2015 i 2016, respectivament, i que avui ja podem trobar al DIEC2. Enguany, però la preferida ha estat “cassolada”, una paraula que igual que “estelada” (la guanyadora del 2014) són termes que ja existien lèxicament i que tenen entrada al diccionari, però amb un significat diferent.

Cada any, quan es presenten els neologismes, força gent se sorprèn en veure que paraules que tenim ben assimilades i que formen part del nostre vocabulari quotidià no són al diccionari. És el cas de “cassolada”, perquè se n’ha parlat i molt durant el darrer trimestre del 2017. I tot i que ara mateix s’ha aturat la periodicitat de les cassolades, encara sentim la remor estrident, el clam reivindicatiu perdura. Ara bé, el neologisme que ens queda pendent és “sobiranisme”, perquè malgrat que ha estat un dels 12 mots seleccionats en 3 de les 4 edicions, mai no ha tingut un nombre prou significatiu de vots.

Pel que fa a l’anglès, Oxford escull cada any una paraula amb la premissa que cal que resumeixi perfectament tot el que ha passat durant l’any o bé que representi l’esperit del moment. Aquest 2017, el mot és “youthquake”, altrament dit “el poder de la generació mil·lennista”. Aquest concepte fa referència al canvi cultural, polític i social significatiu que ha sorgit de les accions i de la influència dels joves”. L’increment de participació del jovent a les eleccions del juny passat al Regne Unit sumat a l’augment de nous electors que al setmebre van exercir el dret de vot a les eleccions generals de Nova Zelada, ha fet augmentar l’ús d’aquest nou concepte.

Merriam-Webster’s, al teu torn, ha escollit “feminism” perquè assegura que han augmentat considerablement les cerques d’aquesta paraula al seu web. Malauradament, però, hi tenen a veure els nombrosos casos d’assetjament sexual que han sortit a la llum durant el 2017, així com el fet que moltes dones hagin tingut prou coratge per compartir el dolor de les seves vivències a la xarxa amb l’etiqueta #MeToo.

Per altra banda, la Fundéu s’ha decantat per “aporofobia”, un terme que es pot trobar en diversos articles de premsa signats per la filòsofa Adela Cortina, en què afirma que sovint parlem de xenofòbia o racisme per referir-nos al rebuig als immigrants o refugiats, però en realitat se’ls refusa perquè són pobres i no per ser estrangers. Per tant, l’aporofòbia seria el rebuig a la pobresa.

Finalment, Collins ha triat “fake news” atès el gran nombre de notícies falses que circulen per la xarxa. Cada vegada resulta més complicat destriar el gra de la palla i saber el que és cert del que no. Tant és així que la consultora Gartner prediu que l’any 2022 el volum de les fake news superarà el de les notícies vertaderes i serà molt complicat distingir la veritat de la ficció.

Així doncs, youthquake, feminisme, aporofòbia, fake news i cassolada podrien ser la síntesi del 2017 amb paraules. Uns les escullen perquè se n’ha incrementat l’ús, els altres perquè consideren que són un resum dels esdeveniments de l’any. Són nous conceptes per parlar de noves necessitats o per descriure noves realitats. Sigui quina sigui la percepció, són l’oportunitat per reflexionar sobre l’any que hem tancat, per pensar detingudament sobre el que hem deixat enrere i les vivències que ens n’emportem perquè si una cosa podem tenir clara és que de ben segur que tot plegat condicionarà el nostre demà. I mentre rumio tot això, sento un brogit de fons, és el ressò de les cassoles als balcons, un bateg que lluny d’atenuar-se cada vegada esdevé més estrident. La fressa no s’atura!