IRAHUCID COV-19 és el model matemàtic desenvolupat per l’enginyer Jordi Deu (Silvagrina) i auspiciat per la Fundació Marcel Chevalier per analitzar, fer seguiment i predir l’evolució de la pandèmia. Els gràfics corresponents a la setmana 20 (des de l’11 al 17 de maig inclosos) posen de manifest els efectes altament significatius (i positius) en la reducció de la taxa mitjana diària d’infecció de la Covid-19 que ha comportat la venda de mascaretes a la població el 7 d’abril es mantenen en el temps. L’efecte global acumulat de les dues etapes de disponibilitat de mascaretes ha estat equivalent a una reducció de la taxa d’infecció en el 60 % aproximadament. Gairebé tan efectiva com la reducció atribuïble al confinament domiciliari (~ 70%) respecte de la situació inicial de disseminació lliure del patògen.
El model IRAHUCID COV-19 s’alimenta de les dades públiques que exposa diàriament en roda de premsa el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet. Amb les dades acumulades fins al 10 de maig s’ha efectuat un nou calibrat, i a partir d’aquesta data es procedeix a llençar la tercera previsió per a una setmana (la primera va ser per a la setmana 16), que al temps serveix per a una nova validació provisional del model.
A partir d’aquestes dades, els gràfics elaborats per l’enginyer Jordi Deu mostren diferents tendències en el comportament de la Covid-19 a Andorra:
1. De moment no s’observa rebrot de contagis fins al desconfinament 3 (retorn a l’activitat laboral de més de 5.000 persones el 4 de maig) aquest inclòs, atès que la corba d’infectats totals continua dins de la seva tendència natural.
2. Continuem sense observar en l’ajustament de la corba predictiva dels casos hospitalitzats cap efecte atribuïble al tractament amb hidroxicloroquina + azitromicina (inici 25 de març). No obstant això, cal fer notar que aquesta afirmació únicament te valor com a indici i no és concloent a causa de què la quantitat de dades disponibles en la fase inicial sense tractament és força reduïda, cosa que compromet parcialment la validesa de la comparativa. Els assajos clínics en curs a Catalunya, trauran de dubtes en aquest sentit.
3. En aquest sentit, el model pot servir a nivell indiciari per detectar l’efectivitat de l’ús de nous fàrmacs, combinacions d’aquests, o fins hi tot de noves teràpies, sempre i quant siguin d’aplicació a l’hospital o la UCI, o bé que se’n reculli dades al respecte, i que en properes onades pandèmiques puguem disposar a la prèvia d’un període de funcionament estàndard amb el que comparar.
4. A data 11 de maig, el model IRAHUCID COV-19 pronostica la fi teòrica de la pandèmia per Andorra, la fi dels nous contagis a l’onada actual al voltant del 6 de juny, 4 dies més tard que l’anterior previsió feta el 27 d’abril. Per revisió, obtenim el 19 de juny com la data aproximada per a que Andorra es pugui considerar lliure de la malaltia (que no erradicada), amb el darrer cas actiu recuperat.
El model IRAHUCID-COVID19 és exportable a altres territoris, amb adaptacions. Pot servir per modelitzar una ciutat que a nivells de disseminació epidemiològica pugui ésser considerada com a homogènia, però per escalar-lo a nivell de comarca o regió, caldria incorporar-hi una adaptació per simular l’expansió de l’epidèmia entre ciutats, que curiosament es modelitzen com si fossin persones que es van contaminant, és com un model que s’expandeix dins d’un altre model.
