L’SDADV patrocina un seminari de poesia

El seminari patrocinat per la SDADV es va fer el passat cap de setmana, i ha estat impartit per l’escriptor i poeta Víctor Obiols que és llicenciat en Literatura per la Universitat de Southampton (EEUU), i  aquest any ha guanyat el premi Carles Riba de poesia.

El divendres es va fer una jornada prèvia de presentació del programa així com la primera part del temari, encaminat a donar eines per a la creació poètica. Els participants, un grup de 10 persones,  van exposar la seves expectatives sobre  l’escriptura literària. Amb una gran diversitat de currículums, els inscrits al seminari  van fer les seves demandes de assesorament en la disciplina artística que quasi tots desenvolupen. Entre ells, hi  havia un poeta amb diverses obres publicades, una assesora literària i altres eren també persones de l’àmbit de l’ensenyament, així  com escriptors més novells. Diversitat d’un cert nivell que va permetre una important interactivitat entre tots els escriptors.

El ponent va fer un repàs de la història de la poesia i la lírica i  va tractar de diferenciar la prosa de la poesia. Entre altres coses es va parlar de com la ciència està trobant sentit a la poesia,  quan els presocràtics hi veien només intuïció. Però,  és la natura que acaba demostrant  que la “intuïció” no la podem definir.  Es va comentar que un  s’inicia a la poesia llegint poemes, però d’autors clàssics.

Segons el ponent,  la natura és com el cant dels ocells que els homes han volgut imitar i d’aquí va néixer el llenguatge. La cançó és joia i és plany i així trobem manifestacions com el “cante hondo” que expressen sentiments de plany,  mentre que altres gèneres manifesten l’alegria i s’ha de recordar que en l’antiguitat van ser els trobadors qui van crear la poesia amorosa.

L’èpica  es transmetia de forma “oral”, (els joglars de l’època),  després vindria el drama i finalment  la lírica.  Com exemple, Víctor  Obiols va posar a la poetessa  grega “Sapho” (650-580 AdC). En la lírica la poesia es  en  primera i segona  persona i els grans poetes eren també rapsodes. Antigament la poesia era “informativa” i els “romanços” s’explicaven. En la èpica castellana s’hi destaca la llegenda  de “’El Mio Cid”.

Seguidament es va parlar de William Shakespeare (1564 – 1616), i segons la opinió majoritaria és tant  conegut avui perqué fins ara cap escriptor  ho ha fet millor que ell. El poeta  Josep Vicenç  Foix ( 1893 – 1987) s’ha format llegint els clàssics,  d’aquí que la seva obra  hagi  esdevingut un referent.  Segons el ponent, Foix  va  assumir el surrealisme i alhora llegia els poemes dels trobadors.  

seminari poesiaA continuació es  va parlar d’Aussiàs March(1397 – 1459) i de la transcendència de Ramon LLull (1233 – 1316), que representa  l’autor més antic i el  més important de la literatura catalana,  del qual  s’ha de destacar  el seu multilingüisme (llatí, àrab, occità  i català ). Llull que també  era  un gran filòsof,  s’expressava  en un català que encara  avui es  vigent,   700 anys  més tard.

Segons  Obiols, l’Art és etern, i la literatura forma part de les Belles Arts,  per això sempre tornem als clàssics, i de fet, els escritptors i poetes d’avui,  són els deixebles d’ avantpassats  com Ramon Llull (1233 – 1316), Miguel de Cervantes (1547 – 1616) i William Shakesperare (1564 – 1616) respectivament.   

La segona jornada es va aprofundir en la tècnica poètica i en les normes de la literatura contemporania. Després d’un treball   més aprofundit cada  participant va fer la seva pròpia aportació al seminari.

No obstant  per manca de temps, van quedar per analizar obres tan interessants com la “Teoria de l’ham poètic” de Josep Carner, una mena de poética que juntament amb el seu bell poema “Belgica” completarien l’estudi de Carner que ja s’havia fet la jornada anterior (Serenada d’hivern), poema recollit al poemari “La paraula en el vent” (1914).

Entre altres obres, es va analitzar “Espines” de  Jacint Verdaguer ( 1845 – 1902), on  l’autor demostra la seva maestria quan a la métrica llatinista, la qual es troba en  la majoria de les seves composicions poètiques.

Una altre de les obres analizades va ser “El Cant de l’arpista” que té el seu origen en els poemes trobats en papirs. La cultura grega va rebre moltes influències dels egipsis i va fer grans avenços en la lírica. En aquest camp van  destacar les traduccions de Segimon Serralonga (1930 -2002), poeta, filosof i escriptor que va transcriure alguns cants amorosos de la poesía d’Egipte a través de traduccions franceses. Amb aquest  treball  es demostra que des de l’antiguitat,  els humans, els  segueixen preocupant  les mateixes coses, i al mateix temps  es constata que l’home necessita de la paraula poètica per al seu  desenvolupament intel·lectual i  harmònic.

Finalment,  s’ha de dir que la proposta de l’SDADV  ha tingut molt bona acollida per part de tots els assistents,  que de ben segur desitjaran continuar aprofundint  en la literatura poètica   què,  com hem dit abans, forma  part  de les Belles Arts, alhora que mereix el seu espai i temps,  sobretot per a transmetre  el llegat rebut,  a les noves generacions de poetes i escriptors.

 

2 comentaris

  1. Què vol dir SDADV? Estaria millor l’article si ho expliqués.

    1. Son aquellos que van pidiendo dinero por la cultura que se pone en los locales.

      La SGAE Andorrana, busca SGAE en Google veras las lindezas que salen.

Comments are closed.

TOTES LES NOTÍCIES