L’ossa i el llop

Una il·lustració del llibre L'ossa i el llop
Una il·lustració del llibre L’ossa i el llop

Títol: L’ossa i el llop
Edat: Primers lectors
Escriptor/a: SALMIERI, Daniel
Editorial: Ediciones Ekaré

Una ossa i un llop, tots dos cadells, surten a passejar pels boscos nevats. Es troben l’un davant de l’altre: el llop es fixa en l’ossa, que té un cap gros i rodó, la pell fosca i els ulls marrons; l’ossa es mira el llop, que té un musell negre i punxegut, la pell grisa i els ulls daurats. Es posen a parlar i decideixen caminar junts. Observen cada racó del paratge, cada detall, i es fan petits en la immensitat de l’espai, que és com els veu l’ocell que sobrevola els arbres.

Les il·lustracions, que parteixen d’un text curt que gairebé ni caldria, mostren una naturalesa d’una gran bellesa que només pot ser admirada, sense abandonar mai el joc de simetries, que ja s’explica en el text i que queda reforçat amb la imatge: el lector tant mira a través d’un animal com de l’altre, i gràcies a això descobrim que l’ossa i el llop són diferents, però que poden compartir el terra que trepitgen, el bosc que els uneix. En primer lloc, veiem l’ossa d’esquena i el llop al fons, i seguidament el llop d’esquena i l’ossa al fons; o mirant-se, l’un a la pàgina esquerra i l’altre a la dreta; o observant el mateix detall, de costat. Tot això els converteix en amics, o fins i tot en germans, malgrat ser d’espècies diferents.

Al final, però, cadascú ha de seguir el seu camí: l’ossa ha d’hivernar i el llop ha de córrer darrere els caribús. I, ja separats, la neu es va fonent per donar pas a una primavera esplendorosa, que és el nou escenari on els dos cadells es retroben; perquè, lliures dels prejudicis de la diferència, han forjat una amistat de debò.

Per Bernat Cormand. Clijcat / Faristol

TOTES LES NOTÍCIES