Els dallaires apallissen a la fregona al ball de l'Ossa d'Andorra la Vella

El Carnaval és una festivitat caracteritzada per la disbauxa prèvia a les privacions inherents a la Quaresma i que es materialitza a través de diferents manifestacions com el robatori de les olles, els emmascarats i la crema del Carnestoltes. Algunes d’elles, però, es van celebrar només durant un temps i van acabar desapareixent. És el cas de la representació de l’Ossa, una tradició ben viva en d’altres parròquies com Encamp i que també s’havia representat a Andorra la Vella. El Comú, després que l’Ossa hagués caigut en l’oblit, va voler recuperar-la a la dècada dels 80 del segle XX en un infructuós intent que va durar pocs anys.

El Ball de l’Ossa, malgrat haver tingut un cert pes a Andorra la Vella, va desaparèixer fins que en una època recent –en concret, l’any 1983- es va recuperar a través del que aleshores s’anomenava Col·lectiu d’Activitats Culturals, Esportives i Turístiques.

La fregona al ball de l'Ossa d'Andorra la Vella

La representació gira entorn a dos minyons que fan el rol de dallaires mandrosos contractats per l’amo i la senyora del terreny. A la farsa hi intervé la Fregona -en alguns guions anomenada Pepeta- que està representada per un noi vestit de dona. Aquesta simula ser la serventa dels amos del terreny i porta el menjar als dallaires.

Entre els dallaires i la Fregona sorgirà una disputa -amb un diàleg ple de sarcasmes- que acabarà amb l’estovament per part dels dallaires a la Fregona. El diàleg esdevé una crítica política i social on també s’hi inclou una certa connotació sexual, ja que en una part de la representació s’aixeca la roba a la Fregona i això provoca la rialla de la multitud.

L’escenografia es duia terme a la plaça Príncep Benlloch. En aquells anys hi havia unes zones enjardinades que permetien als actors poder simular l’acció de dallar mentre el públic assistia a la representació al voltant de la plaça i a la zona situada davant del Comú i de l’església. L’adaptació tenia aspectes originals com l’aparició de la Fregona en una Vespa.

El final de la representació arribava amb la irrupció de l’ossa per cruspir-se el menjar i els pànic dels figurants i l’aparició de dos caçadors per matar l’animal i endur-se’l.

La recuperació de la tradició va ser efímera. De fet, el 1991 va ser el darrer any que es va fer la representació del ball de l’Ossa a Andorra la Vella.

D’uns anys ençà, gràcies a l’Esbart Dansaire, s’ha recuperat una altra tradició com és la representació del robatori de les olles.

 

Arxiu del Comú d’Andorra la Vella

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada