Los miserables. Tom Hooper. Regne Unit. 2012
L’argument:
A la França de principis del segle XIX, l’ex-presidiari Jean Valjean és perseguit durant decades pel despietat policia Javert. Quan Valjean accedeix a cuidar una nena petita, les seves vides canviaran per sempre.
Diagnòstic:
A l’hora de fer una valoració de l’adaptació cinematogràfica del musical ‘Los Miserables’ cal distingir clarament entre el producte com a pel·lícula i com a adaptació. En el primer cas, Tom Hooper, acabat de sortir del seu triomf als Oscar per una cinta tan ‘normal’ com ‘El discurso del rey’, ha volgut agafar les emocions que transmeten els personatges i i apropar-s’hi tot el possible. El gran exemple d’aquesta voluntat són, pel costat dolent, els moviments de la càmera, a vegades, a betzagades i uns zoom algunes vegades fora de lloc. Pel costat bo, però, hi ha la capacitat de transmissió de les emocions que els primers plans permeten als actors. Les llàgrimes de Hugh Jackman o, sobretot, d’Anne Hathaway i el seu ‘I dreamed a dream’ que deixa sense alè, justifiquen la decisió de Hooper.
Precisament aquest ‘apropament’ als actors i a les cançons és la distinció principal com a adaptació d’un musical. ‘Los Miserables’ és un producte cinematogràfic que sap treure profit de les eines per agafar l’espectador i posar-lo cara a cara amb el patiment dels personatges. Un patiment accentuat pel fet que la veu dels actors estigui enregistrada en directe, el que allunya el producte de la correcció i l’apropa a la cruesa.
Potser sigui aquesta innovació, juntament amb la força d’un musical de provada eficàcia, el que provoqui que les cançons, els personatges i la història acompanyin l’espectador més enllà de les gairebé tres hores que es comparteixen a la sala de cinema.
Per Albert R. Dot / El Tot Mataró i Maresme · Cugat Comas
