L’origen de la vida és una incògnita, fins aquest moment indexifrable, tot i que existeixen dues teories que pretenen infructuosament explicar-ho. La primera, la Teoria de l’Evolució de Darwin, científicament acceptada en el món occidental, sobretot a Europa, i la segona, la Teoria de la Creació que ho és majoritàriament als Estats Units. Totes dues però, sense principis científics que les avalin, convertint la seva acceptació en un acte de fe.
 
Ens podria ser útil recuperar el pensament de Sòcrates: “Jo només sé que no sé res”, en una societat que està aconseguint, si més no en el món occidental, superar el regne de la necessitat per avançar cap a fer-ho en el regne de la llibertat. Llibertat que comença per saber més, replantejant moltes de les falses idees en les que creiem. Caldria començar per desmitificar dubtosos principis científics, com el de la llei de la selva, del peix gros que es menja al més petit.

Principi utilitzat per justificar la lluita aferrissada de persones que compateixen, per tenir més diners, com a psicòpates, sense cap tipus d’escrúpols per aconseguir-ho, atemptant contra la dignitat humana o contra l’espoli de la natura. No és veritat que per progressar la humanitat hagi forçosament de competir, també ho pot fer compartint de forma altruista coneixements globals via Internet. No podem continuar creient en rodes de molí, sinó tot el contrari, repensant molts dels principis bàsics, que necessitem fer servir, en una nova societat centrada en les persones i no en els diners.