loreak

“Loreak”/”Flors” de Jon Garaño i José Mari Goenaga és la primera pel·lícula parlada en euskera que competia en la Secció Oficial del certamen basc Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià. Ambdós directors despleguen en aquest film un autèntic recital de subtilitat i elegància per pintar amb els vistosos colors i les textures dels rams de flors una melodramàtica història de soledats entrecreuades.

Ane (Nagore Aranburu), una dona casada que travessa un moment de crisis personal, rep flors d’un remitent desconegut de forma periòdica que li ajuden a alegrar la vida i li enlairen els ànims. Però quan deixa de rebre sobtadament els enviaments de flors acaba descobrint de retruc la identitat incògnita del seu admirador secret al relacionar-ho amb un mort en un accident de trànsit.

El que podria semblar un joc romàntic de caire tràgic pren una imprevista volada gràcies a l’alternança dels punts de vista la vida de dos personatges lligats a la vida del difunt, la vídua Lourdes (Itziar Ituño) i la sogre rondinaire Tere (Itziar Aizpuru). L’exquisidesa i elegància d’aquest film commovedor en molts moments resideix en una posada en escena delicadíssima que es serveix de la combinació de moments, imatges, objectes i frases sense haver de recórrer a la literalitat dels fets i les paraules.

La pel·lícula sembla que es fica en un embolic de difícil sortida en una segona part més discursiva, en contraposició a una primera part absolutament descriptiva i visual, encara que se n’acaba sortint de forma brillant. Més enllà de la bellesa i l’emoció d’aquesta preciosa proposta en resulta una suggeridora reflexió sobre el món de les dones al voltant de nocions com l’absència i l’oblit, els rastres i la petjada que deixen els que se’n van, o com el record perdura en uns enfront de l’oblit dels altres.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada