El Consell General ha pres en consideració la proposició de llei de serveis socials i sociosanitaris presentada pel grup demòcrata amb el suport de la resta de grups i el criteri favorable del Govern. Els grups socialdemòcrata i mixt han expressat, però, la seva oposició al concepte mateix de la llei i al sistema de protecció social que n’emana i que, per tant, l’esmenaran en el debat en comissió. Gonzàlez i Bonet l’han qualificat d’assistencialista i d’entendre els serveis socials com de segona categoria, entre d’altres crítiques.

Celine Mandicó, consellera general del grup parlamentari demòcrata, ha destacat que amb la proposició de llei de serveis socials i sociosanitaris que s’ha pres en consideració aquest dijous en el decurs de la sessió del Consell General, Andorra es dota d’un model social que prioritza l’atenció a les persones i les famílies. Mandicó també ha posat èmfasi a l’hora d’explicar que el text ha estat treballat de manera participativa per institucions i agents socials.

Entre d’altres qüestions la proposició de llei amplia la prestació familiar a partir del primer fill, i vol garantir el salari mínim als discapacitats greus i a la gent gran sense recursos econòmics ni familiars que se’n puguin fer càrrec, però s’introdueixen nous criteris com ara els familiars obligats i els barems patrimonials. Això vol dir que es tenen en compte els familiars que no resideixin amb la persona que sol·licita l’ajuda i que a l’hora d’atorgar-la també s’analitzaran els béns mobles de la persona. Així, els familiars, en funció de la seva solvència, s’hauran de fer càrrec de la persona que necessita l’ajuda, malgrat que l’Estat seguirà sent el responsable subsidiari. En el cas dels discapacitats, els germans també passen a ser considerats familiars obligats.

Mariona Gonzàlez ha manifestat el vot a favor del grup parlamentari socialdemòcrata per la presa en consideració i ho ha fet dient que la proposició de llei hauria de constituir un dels projectes més ambiciosos de la legislatura. ‘És una bona base’ ha dit Gonzàlez, però, no se n’ha estat d’expressar que esperaven un ‘canvi més profund d’entendre els serveis socials’ per part del grup de la majoria i del Govern. Segons la consellera, el grup demòcrata situa els serveis socials com a serveis de segona categoria, en lloc d’entendre’ls com ‘la quarta branca de l’estat del benestar amb caràcter universal, que garanteixin la cohesió social i que sigui considerat un dret en lloc d’una ajuda’.

Mariona Gonzàlez ha posat diversos exemples que distancien els socialdemòcrates del contingut de la proposició de llei i que en el debat en comissió esmenaran. Entre ells el principi de corresponsabilitat en lloc del de responsabilitat pública, deixant en residual el paper de l’Estat, o la introducció dels familiars obligats i els barems patrimonials.La consellera socialdemòcrata ha dit que el concepte de la llei ‘ha d’anar lligat a la condició de ciutadà i no a la de pobre com fa DA’.

D’altra banda, la consellera del grup mixt, Sílvia Bonet, també ha donat suport a la presa en consideració, però ha matisat que servirà per ‘encetar el debat polític i social sobre com han de ser uns serveis socials i sociosanitaris’, i ha considerat que el text del grup demòcrata fa ‘definicions massa àmplies i massa generalitzacions’. Bonet ha afirmat que el seu grup aposta per ‘una llei més moderna, feta des de la igualtat d’oportunitats i no des de l’assistencialisme’.

La ministra de Salut i Benestar, Cristina Rodríguez, ha llegit el criteri de Govern favorable a la presa en consideració. La ministra ha explicat que cal legislar en la matèria ‘per poder oferir garanties de drets d’accés als serveis socials i sociosanitaris a les persones; per regular de manera més eficaç i eficient totes les prestacions socials i sociosanitàries que s’ofereixen al Principat d’Andorra, i en especial les que es financen des de les administracions públiques; i per resoldre, de manera coordinada amb la reforma de la Seguretat Social, totes aquelles situacions de protecció social que tenen un caràcter no contributiu i, per tant, han de ser finançades pel Govern, i no pas amb els fons contributius de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

 

Morositat

La sessió d’aqeust dijous també ha servit per prendre en consideració la proposició de llei contra la morositat. Tots els grups s’hi han mostrat favorables a què segueixi el curs parlamentari. El text estableix mesures contra la morositat, per solucionar l’absència d’un termini màxim per fer front al pagament de les factures, tant per a les empreses com per a l’Administració pública. El text fixa el termini a 60 dies, en el cas que no hi hagi un acord entre les dues parts, i si se sobrepassa, el deutor haurà de pagar un interès de mora que correspondrà al doble de l’interès legal, que actualment és del 3% i que per tant correspondria al 6%.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada