L’ONCA, orquestra convidada al Cicle Coral Orfeó Català

L’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra (ONCA) serà la formació convidada al concert que tindrà lloc el diumenge 20 de maig, a les 18 h, a la Sala Gran del Palau de la Música Catalana. El concert s’emmarca en el Cicle Coral Orfeó Català, programat i organitzat per la Fundació Orfeó Català – Palau de la Música Catalana. L’ONCA compartirà escenari amb l’Orfeó Català i els solistes Maria Hinojosa (soprano), Pilar Vázquez (mezzosoprano), Dolors Boatella (contralt), David Alegret i Pablo Larraz (tenors) i Elías Benito-Arranz (baix), que seran dirigits pel director de la formació coral, Josep Vila i Casañas. En aquesta ocasió, l’ONCA comptarà amb una formació de 35 músics.

El programa s’iniciarà amb el Rèquiem en re menor d’Anton Bruckner i, després de la pausa, s’interpretarà el Te Deum d’Utrecht de Georg Friedrich Händel.

El Rèquiem en re menor d’Anton Bruckner representa la primera composició de gran format i la primera partitura significativa del compositor que, malgrat ser una obra primerenca, conté alguna anticipació del seu geni. Començat a finals de 1848 i acabat l’11 de març de 1849 ─quan Bruckner acabava de ser nomenat assistent a l’escola parroquial de Sankt Florian─, el Rèquiem fou estrenat en aquest temple el 13 de setembre del mateix any.

Ja que Bruckner havia conegut, a Linz, la música religiosa de l’escola austríaca, i s’havia familiaritzat amb les misses de Mozart i dels dos germans Haydn, també és explicable que l’ombra reverencial del Rèquiem de Mozart plani sobre aquesta composició. Ambdues comparteixen la tonalitat de re menor, sense comptar nombroses al·lusions temàtiques i l’adopció del baix xifrat per a l’orgue. Ja els expressius compassos inicials, amb les seves síncopes suaus desplaçant-se per les cordes, i l’entrada del cor evidencien el rerefons mozartià i, alhora, una atmosfera clarament bruckneriana. L’escriptura coral presenta troballes sorprenents, sobretot en el desenvolupament imitatiu del Dies irae i en la gran doble fuga del Quam olim Abrahae, escrita sis anys abans que Bruckner iniciés els seus estudis aprofundits de contrapunt amb Simon Sechter. Després d’això, cal remarcar la intensitat expressiva assolida en el Benedictus i en l’Agnus Dei.

El Te Deum és un dels primers himnes cristians d’acció de gràcies, atribuït a sant Ambròs de Milà. L’Església el solia entonar en celebracions solemnes com les cerimònies de canonització o l’elecció d’un papa. En apropiar-se’n l’Estat per celebrar esdeveniments, el text del Te Deum, llatí o vernacle, esdevingué una font d’inspiració habitual per als compositors.

L’anomenat Te Deum d’Utrecht de G. F. Händel va ser escrit per celebrar el Tractat d’Utrecht que el 1713 va posar fi a la Guerra de Successió Espanyola. L’obra era el primer encàrrec fet a Händel per la família reial anglesa i contribuí a consolidar la carrera del compositor a Londres. També va ser el seu primer gran treball sobre un text sacre en l’idioma anglès. La primera audició oficial va tenir lloc, després de les laborioses negociacions que van posar fi a la guerra, a la Catedral de Sant Pau, el 13 de juliol de 1713.

Òbviament, es tracta d’una música lluminosa i festiva, brillant i expressiva, que no s’inspira en els patrons de l’òpera ni en la cantata italiana, sinó en el model del Te Deum d’Henry Purcell de 1694 i de l’Anthem anglicà en general. Gairebé totes les seccions alternen els cantants solistes (sense àries, pròpiament) amb els cors. La majoria d’ells van ser utilitzats pel compositor, amb modificacions, en obres posteriors, particularment en els Chandos Anthems.

Text: ONCA

Foto: Lluís Calsina

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.