El tango i la milonga, de la mà del bandoneó d’Enrique Tellería, han estat els protagonistes aquest dijous al vespre del concert d’estiu de l’ONCA, que ha estat acompanyat, a més, per les percussions de Lluís Cartes i els col·laboradors habituals de Tellería: Anna Barbero al piano i Pietro Marmora al contrabaix, a més dels músics de l’ONCA, amb Gerard Claret com a concertino director. El programa dissenyat pel mateix Tellería ha estat centrat en el tango però barrejat amb música clàssica, jazz, és a dir, “no és el tango purista”, tal com ha confessat Tellería, que ha afegit que es tracta d’un concert per a què el públic es delecti. S’ha mostrat encantat de tocar amb l’ONCA, amb qui ha dit que tocaria “totes les setmanes”, i ha confessat que ell toca “quan sóc feliç” i ara “toco el que m’agrada i sona com m’agrada, he arribat al punt més alt que podia arribar”. Dues peces del mateix Tellería i d’Astor Piazzolla i Carlos Gardel han centrat el repertori del concert, titulat ‘De la ‘cumparsita’ a Piazzolla’, que s’ha ofert al Prat del Roure.

Un viatge a través del tango i la milonga amb el bandoneó “un instrument nostàlgic” tal com l’ha definit el bandoneonista Enrique Tellería han estat els protagonistes aquest dijous al vespre del concert d’estiu de l’ONCA ‘De la ‘cumparsita’ a Piazzolla’. Tellería ha actuat acompanyat de la mà dels seus col·laboradors habituals: Anna Barbero al piano i Pietro Marmora al contrabaix, les percussions de Lluís Cartes, a més dels músics de l’ONCA amb Gerard Claret com a concertino director. S’ha ofert un repertori dissenyat per Tellería amb tango barrejat amb jazz, música clàssica, és a dir, no el tango “purista”, tal com ha comentat el músic, i especialment pensat perquè el públic “es delecti les orelles”.

Tellería s’ha mostrat encantat de tocar amb l’ONCA, amb qui ha confessat que actuaria “totes les setmanes” i ha recordat l’èxit d’aquest mateix concert al Palau de la Música. A més a més ha volgut fer una confessió: diu que ell toca “quan és feliç” i que ara toca “el que m’agrada i sona com m’agrada, he arribat al punt més alt que podia arribar”.

Amb el seu bandoneó, un instrument molt lligat al tango igual que el piano, ha interpretat peces d’Astor Piazzolla (‘Milonga del ángel’) i de Carlos Gardel ‘El día que mes quieras’ i també dues peces seves, ‘De la villa’ i ‘For you princess’. El tango, ha dit, parla de tristeses, i el bandoneó l’acompanya, ja que és un instrument bàsicament nostàlgic. Però, avui en dia, “els instruments han ampliat el seu camp d’acció” a través de la fusió i, per tant això fa que el registres siguin difrents, tal com s’ha pogut escoltar al concert d’aquest dijous.

Text i foto. ANA

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada