L’Oliver Button és una nena

Portada dl llibre L'Oliver Button és una nena
Portada dl llibre L’Oliver Button és una nena

Títol: L’Oliver Button és una nena
Edat: Per als més petits
Escriptor/a i Il·lustrador/a: DEPAOLA, Tomie
Traducció: Maria Lucchetti
Editorial: Kalandraka.

La primera edició d’aquest llibre data del 1979. Algú pot pensar que avui no caldria publicar-lo, però és un clàssic i ara Kalandraka permet que ens arribi en català. L’obra –obertament moralitzant, no pas adoctrinadora– va ser pionera pel que fa a l’àlbum il·lustrat en el reconeixement de les desigualtats. Mostra un tema que avui dia es pot pensar que s’ha superat, però que de fet continua vigent. I si en parlem més, és més visible, ho reivindiquem, és gràcies a llibres com aquest que aborden les desigualtats de gènere i els estereotips.

L’Oliver Button és un noi afable al qual senzillament li agrada ballar i fer coses creatives. Aquestes activitats, però, són considerades de nenes, amb tota la càrrega despectiva que us pugueu imaginar que té això. Els condicionants socials són forts, fins i tot a la seva família. A l’escola és pitjor, i hi pateix nombroses mostres de menyspreu. Però l’Oliver no es desanima i continua fent la seva. Un dia, gràcies a  l’oportunitat de mostrar el seu talent, serà capaç d’obrir els ulls de moltes persones.

Obra autobiogràfica de Tomie dePaola, que malauradament ens ha deixat fa uns dies, reflecteix el dia a dia de moltes persones vexades contínuament. Sembla que la mala educació, la ignorància i el fer-ne ostentació no passen de moda.

El text es mou dòcilment, respectant el lector, aportant vocabulari i a la vegada sent proper. No li manca ni li sobra cap paraula, en una gran traducció de Maria Lucchetti.

L’edició s’acosta força a la mida de l’original, tot i que la maquetació de portada és diferent. Formes suaus de grafit envolten colors dòcils, sèpies, blaus i verds apagats.

Veiem imatges emmarcades on els personatges actuen com en un teatret de fons, neutres i atemporals. L’estil i l’encant de l’autor ve marcat per un cert hieratisme dels personatges; així, per molt que l’Oliver es mogui, sembla un ninotet de paper. Sense haver-hi pàgines a sang, l’àlbum aprofita la seqüenciació de les imatges al màxim amb els elements que té, cosa que fa la lectura amena.

Per bé o per mal, tothom pot entendre aquest llibre, perquè tothom ha viscut, vist o participat en aquesta injustícia. Contextualitzant l’obra, mereix tota la puntuació.

 

Per Sergi Portela. Clijcat / Faristol

TOTES LES NOTÍCIES