La pressió pesquera a alta mar de l’oceà Índic està amenaçant la salut dels oceans, els mitjans de vida costaners i la biodiversitat, a més, els governs no estan actuant, segons mostra un nou informe de Greenpeace. La pesca a l’oceà Índic, tant en les seves aigües costaneres com internacionals, representa aproximadament el 15% de les captures en tot el món.
Aquest oceà alberga una immensa biodiversitat: conté el 30% de la cobertura mundial d’esculls de coral, 40.000 quilòmetres quadrats de manglars, alguns dels estuaris més grans del món i nou grans ecosistemes marins. La investigació recopilada i que se centra al nord-oest de l’oceà Índic revela que:
- Les gegantines xarxes de deriva, descrites com ‘parets de la mort’ i prohibides per les Nacions Unides des de fa 30 anys, continuen utilitzant-se àmpliament, el que porta a una greu destrucció de la vida marina a la regió. L’impacte és tal que les poblacions de taurons a l’oceà Índic han disminuït dràsticament en gairebé un 85% en els últims 50 anys.
- En el transcurs d’una investigació de tres setmanes a nord de l’Índic al febrer de 2021, el vaixell de Greenpeace Arctic Sunrise ha documentat la pesquera iranià amb xarxes de deriva. Una observació clau ha estat com els vaixells operen conjuntament, calant les seves xarxes en el mateix rumb, de manera que el final d’una xarxa arriba al principi de la següent. Greenpeace ha estat testimoni de l’ús d’aquestes xarxes d’emmallament: set vaixells van crear dues parets de xarxes de més de 33 quilòmetres de llarg, l’equivalent a 2.357 autobusos, un darrere l’altre. Greenpeace, a més, ha documentat la captura accidental d’espècies en perill d’extinció com les ratjades del diable.
- Tots i cada un dels vaixells contactats per Greenpeace utilitzaven xarxes d’almenys 8 km de longitud i, majoritàriament, de més de 11 km en profunditats de 8 metres. No hi va haver cap intent d’ocultar aquesta informació per part de la tripulació, el que va fer creure a Greenpeace que la flota no era conscient que les xarxes d’aquesta longitud són il·legals.
- La pesca de calamar està creixent ràpidament en nombre de vaixells, amb més de 100 vaixells operant a la zona sense cap regulació internacional.
- Les pesqueries estan sent molt mal gestionades per institucions febles i decisions polítiques influenciables, un exemple va ser la recent Comissió de la Tonyina de l’oceà Índic (IOTC, en les seves sigles en anglès), on el lobby de la indústria europea –servint especialment els interessos de les Empreses de pesca industrial de França i Espanya– va provocar que no s’acordés cap mesura en aquesta reunió per combatre la sobrepesca.
