El Memorial Democràtic ha localitzat ja quatre cossos en les tasques d’excavació d’una fossa amb víctimes de la Guerra Civil a Canturri, a Montferrer i Castellbò (Alt Urgell). Es tracta de soldats republicans, segons es dedueix per la vestimenta militar i les ferides causades per metralla i armament bèl·lic. Els cossos estan ben col·locats, la majoria de bocaterrosa, i de forma individual. Entre les cames d’un dels esquelets hi havia una cartera plastificada, tot i que sense documentació, i una fulla d’afaitar.

Els treballs d’excavació a la Fossa de Cal Gravador van començar el dilluns, 12 de setembre. Anna Camats, membre de l’equip d’arqueòlegs que ha localitzat les restes òssies, ha avançat que hi ha evidències que a la fossa alturgellenca es desenterraran dos cadàvers més, tot i que la xifra que consta en la investigació prèvia és de deu víctimes.

Després de l’excavació i la documentació fotogràfica, una antropòloga exhumarà els cadàvers. Al laboratori es podrà determinar més acuradament les característiques dels individus localitzats i la causa de la seva mort. També s’extraurà una mostra d’ADN de les seves mandíbules per a poder treballar en l’anàlisi genètica i fer l’encreuament amb les dades dels familiars que han accedit a participar del Programa d’identificació genètica.

Front del Pallars

El director general de Memòria Democràtica, Antoni Font, ha posat en relleu la ubicació de Canturri, al port del Cantó, com un punt estratègic del front de guerra del Pallars contra l’exèrcit franquista. Font ha remarcat també la importància dels treballs d’excavació i exhumació. “És una feina en què es reivindica el dret a la veritat, a la justícia, a la reparació a les víctimes i a les famílies, si tenim la sort de poder retornar les restes”, ha manifestat. En aquest sentit, ha animat els ciutadans que tinguin familiars desapareguts durant el període de la Guerra Civil a inscriure’s al cens habilitat per la Generalitat.

Recerca històrica

Les restes òssies s’han pogut trobar gràcies a la investigació de l’historiador urgellenc Pau Chica, que des del mes de gener duu a terme, a través de Memorial Democràtic, una recerca per a documentar totes les fosses comunes de la Guerra Civil i la dictadura franquista a l’Alt Urgell. De moment, n’hi ha una trentena de confirmades o probables, tot i que en molts casos serà difícil delimitar-les.

Chica s’ha mostrat emocionat i satisfet per l’excavació de la fossa de Canturri, la tercera a la comarca, després de dues accions a Cabó i Adrall. També ha volgut agrair a la família Guilló-Mitjana la informació aportada per a fer realitat l’exhumació dels cossos.

Hospital de guerra

A Canturri s’hi va instal·lar un hospital de guerra per als soldats republicans ferits al Pallars. Els que no podien arribar fins a la Seu d’Urgell per a ser tractats, es quedaven allà, i alguns morien i hi havien de ser enterrats. Així ho ha explicat Consol Guilló, que ha recordat la informació que tenia dels seus familiars. “Van preguntar al meu avi on podien enterrar-los i ell els va indicar l’hort de la Font; a mesura que anaven morint, els mateixos soldats hi feien el forat”, ha relatat.

El Memorial Democràtic i la recuperació de la memòria

Memorial Democràtic és una institució de la Generalitat de Catalunya que té per missió la recuperació, la commemoració i el foment de la memòria democràtica a Catalunya (1931-1980). Aquest període històric comprèn la Segona República, la Guerra Civil, la dictadura franquista i transició a la democràcia. El Memorial Democràtic posa especial èmfasi en la recuperació de la memòria de les víctimes per motius ideològics, de consciència, religiosos o socials, així com en la repressió perpetrada per la dictadura franquista a persones i col·lectius (incloent-hi la llengua i la cultura catalanes), l’exili i la deportació.

El Memorial Democràtic rememora la lluita antifranquista i la transició a la democràcia fins a les primeres eleccions al Parlament de Catalunya i posa al centre de la seva activitat en “la dignitat de la persona, els valors democràtics i el respecte pels drets humans perquè la barbàrie no es torni a repetir ni aquí ni enlloc”.