Més d’una vegada ens trobarem amb una lluita interna. Una divisió de pensaments oposats. Com si en una orella ens parlés un àngel i en l’altre un dimoni, o un algú ens parlés en positiu i un altre en negatiu, però és la nostra pròpia ment que lluita amb si mateixa. Vinga va, ànims, tu pots, i a l’altre costat, una veu que et diu que és impossible.
Això és una cosa habitual en persones emprenedores, en persones exigents. Jo mateix estic passant per un problema greu de salut. Ho sabeu aquells que m’aneu seguint. Els dies que entre cometes em sento mitjanament bé, la meva ment em diu, fes això i vull fer mil coses. I, d’altra banda, aquests dies només tinc ganes de plorar de frustració quan intento fer-les i no puc.
Haig d’aprendre i això és un consell per a tots. Lluita per a arribar fins on puguis, però una vegada arribis al teu límit ho has d’entendre. No dic que ho acceptis, jo no accepto les meves limitacions, somio en superar-les, però ha d’existir una diferència i entendre el que és un somni i el que és una realitat.
Si ara no pots, no vol dir que no puguis més endavant. Intenta comprendre les limitacions que tens. I potser has de començar per intentar superar-les o entendre-les, i aprendre, si fa falta, a entendre que ara el camí és diferent. Potser la manera de fer ara les coses haurà de ser diferent. Intentar adaptar-vos a les noves situacions i caminar a partir d’aquí.
Tots els articles a www.juanjuncosa.com.