Ràdio Andorra i Sud Ràdio van tenir un pes important a la radiodifusió del segle passat, dins i fora les fronteres andorranes. L’any 1973 sumaven entre les dues tres milions d’oients i 200 treballadors. Però més enllà del seu poder a les ones, la seva evolució i història està molt estretament vinculada amb la del país. “Es pot afirmar”, per tant, “que mig segle de la història d’Andorra es pot analitzar a través de les emissores”. En d’altres paraules: “El que passa a Andorra influeix sobre les emissores, i el que passa a les emissores influeix sobre Andorra”.
Aquestes paraules són de la historiadora Maria Jesús Lluelles, autora del llibre ‘Les ràdios andorranes. Una qüestió de sobirania’, que ha elaborat per encàrrec del ministeri de Cultura a iniciativa de l’Arxiu d’Etnografia. Són paraules que conclouen el treball fet durant cinc anys, i que ara es plasma en un llibre de 1.000 exemplars de tirada que es podrà adquirir a les principals llibreries del país. “És una lectura apassionant d’un capítol de la nostra història que explica la transformació política d’Andorra i de les seves institucions”, ha refermat aquest dimarts la ministra de Cultura, Joventut i Esports, Olga Gelabert.
I és que, com no podia ser d’altra manera, ha defensat Lluelles, el llibre s’ha plantejat també des del punt de vista de l’impacte que tant Ràdio Andorra com Sud Ràdio van tenir sobre el territori, econòmicament i social. Totes dues emissores, ha manifestat, “van ser controvertides des del seu naixement fins a la seva desaparició”, als anys 80.
Així, el llibre parla d’aspectes com la coneguda frase ‘Aquí Ràdio Andorra’, “la millor campanya publicitària que mai ha tingut el país”, al parer de la historiadora, com també de les crisis institucionals que van generar les emissores, sobretot amb el govern francès. També explica el “sentiment sobiranista” que van despertar les ràdios entre les institucions i ciutadania andorrana, davant els atacs dels països veïns. La defensa de Ràdio Andorra es va convertir en “una qüestió de dignitat nacional”, ha defensat Lluelles.
Per complementar la documentació que figura al llibre, s’ha comptat amb el treball del periodista Albert Roig, que ha elaborat un seguit d’entrevistes a persones relacionades amb les emissores, que aporten “punts de vista diferents al voltant d’un mateix conflicte”. Hi participen, per exemple, l’exsíndic Francesc Cerqueda, l’excap de Govern Òscar Ribas, l’escriptor Antoni Morell o el filòsof i professor Joan Massa. Roig s’ha centrat sobretot en els darrers anys de les emissores i en explicar perquè les ràdios s’havien convertit, tal com diu el títol del llibre, en “una qüestió de sobirania”.
