Segona encíclica del Papa Francesc amb un títol suggeridor “Laudato si’”, Lloat sigueu!, pres del Càntic de les Criatures de Sant Francesc d’Assís. Una invitació que el Papa Francesc ens fa a lloar el Creador en les seves criatures i a descobrir la nostra responsabilitat envers la natura i el planeta terra. Al llarg de les pàgines de l’encíclica, el Papa, tenint en compte els ensenyaments de la Paraula Revelada i el testimoni dels Papes anteriors, ens trasllada la seva preocupació per la falta de respecte a la natura i per la seva sobreexplotació, i ens proposa el que anomena “l’ecologia humana integral”. Tenim el perill d’oblidar la custòdia de la creació que el Senyor va reclamar als nostres primers pares : “Déu creà l’home a la seva imatge, el creà a imatge de Déu; creà l’home i la dona. Déu els beneí dient-los: ‘Sigueu fecunds, multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la’… Déu veié tot el que havia fet, i era bo de debò” (Gn 1,27-28.31). Igualment, menyspreem les reflexions dels experts sobre les conseqüències funestes, per al present i el futur de la humanitat, d’un mal ús del planeta i d’una explotació abusiva de la natura. El Papa Francesc clama sobre el “maltractament” que les societats han donat al planeta durant els últims dos segles, denuncia la “debilitat” de la reacció política internacional i proposa uns nous hàbits de consum perquè la Terra no es converteixi en “un immens dipòsit de deixalles”. Els interessos econòmics de cada país prevalen sobre el bé comú, i el món deixa de ser un lloc habitable i un lloc per a benefici de tots. Amb tot, Déu segueix recordant-nos que no som només beneficiaris de la creació, sinó que també en som custodis i responsables.

La indiferència religiosa i l’allunyament de Déu també tenen molt a veure amb l’abús de la natura i amb la seva utilització egoista. Per tant, per tenir cura i custodiar el medi ambient, necessitem redescobrir l’amor de Déu i acollir els seus ensenyaments. Quan escoltem la veu de Déu, descobrim que no només estem cridats a tenir cura de la fragilitat dels germans, sinó també de la fragilitat del món creat. L’escolta de la veu que Déu ens adreça des de la natura i des del sofriment de tants germans, ens ajudarà a superar els comportaments de destrucció i de mort al nostre pas per aquest món.

Som a l’estiu i en contacte amb la natura la pregària de lloança a Déu ens surt connatural. Lloem Déu amb el Càntic de Francesc, gran referent de l’encíclica:

«Altíssim, totpoderós i bon Senyor, vostres són les llaors, la glòria, l’honor i tota benedicció. A Vós sol, Altíssim, us escauen i cap home no és digne d’anomenar-vos. Lloat sigueu, Senyor amb totes les criatures especialment pel germà sol… per la germana lluna i els estels… pel germà vent

i per l’aire, l’ennuvolat i el serè… Lloat sigueu, Senyor meu, per la germana aigua útil i humil i preciosa i casta… pel germà foc, pel qual ens il·lumineu de nit i és bell i juganer i robust i fort. Lloat sigueu, Senyor meu, per la germana nostra mare terra, la qual ens sosté i governa i produeix fruits diversos amb flors acolorides i herba.

«Lloat sigueu, Senyor, per aquells que perdonen pel vostre amor, i aguanten malaltia i tribulació… pels qui les aguanten en pau… Per la nostra germana la mort corporal. Benaurats aquells que trobarà en la vostra santíssima voluntat… Lloeu i beneïu el meu Senyor, i doneu-li gràcies i serviu-lo amb gran humilitat.»