Lliçons polítiques de Matrix 3

La trilogia de Matrix dels germans Warchawski és un dels referents del cinema modern, tot i que la bona fama se l’endú la primera part. Pertanyo a la immensa majoria que denigren la segona i la tercera, per confuses i deplorables. Però he de reconèixer que la tercera part té un missatge molt interessant. Fem un breu resum de la trilogia. Les màquines s’han rebelat contra els homes i els tenen com a esclaus. Per fer-los més dolç l’esclavatge els fan creure que viuen en una vida paral·lela, la del 1999. Però hi ha un grup de rebels que saben la veritat i un dels nous, Neo, es rebelarà contra el sistema. En l’última part (lamento l’spoiler) Neo s’acaba sacrificant perquè els homes i les màquines arribin a una nova entesa. Continuarà l’esclavatge però tots aquells humans (poquíssims) que vulguin sortir-se’n podran anar a la ciutat rebel. Totes les lluites i les morts hauran servit perquè la dominació de les màquines es suavitzi una miqueta. Ah, i això després que les màquines hagin patit una escissió d’alguns dels seus servidors i l’hagin esclafat. Torno a dir-ho: explicat, des del meu punt de vista, de forma lamentable i pirotècnica però aquest és el missatge: el canvi social es produeix, sí, però perquè els grups dominants es barallen entre ells i després que els rebels pateixin moltes baixes. I si ens posem més filosòfics els vencedors no acostumen a ser molt millors èticament que els antics amos. Què van fer, a Matrix, les màquines després de rebelar-se contra els humans? Esclavitzar-los i enganyar-los. Per cert, última reflexió: Neo aconsegueix alguna cosa quan fa quelcom aparent estúpid i irracional: intentar salvar per amor la seva companya. 

I Matrix 3 és extrapolable a la història de la raça humana. Anem a la revolució francesa. Sí, va haver alguns canvis després de molts morts però ja explicava Tocqueville que l’antic règim havia persistit més del que es pensava la gent. O anem a la revolució russa on es va passar de l’imperi tsarista aliat amb l’església ortodoxa a un nou imperi aliat amb una nova religió atea: el comunisme. Els canvis socials i polítics acostumen a ser (no sempre) lents i costosos però al mateix temps inevitables. I el conflicte entre els grups dominants acostuma a ser el qui obre la porta del canvi. Tornem a la revolució francesa: no va esclatar fins que el rei va decidir que la noblesa i l’església havien de pagar impostos. Aquests grups, a canvi, volien imposar condicions i, finalment, els rics plebeus, la classe mitjana i els pagesos van dir i fer la seva. Quelcom similar es pot explicar de la revolució russa. Per cert, també es pot concloure una cosa que aprenem a Matrix: quan prou gent no creu en la ideologia, les mentides, dels dominadors, hi ha conflictes. Tard o d’hora es necessitaran noves i millors mentides i estructures socials de dominació més eficients…Fins la  propera. Panorama molt trist podríem concloure però com Morfeo li diu a Neo a la primera Matrix (la bona, per entendre’ns): “pots elegir dues pastilles. Si elegeixes la blau viuràs en la ignorància. Si tries la vermella coneixeràs la veritat”. Doncs això. Tenim aquesta opció.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *