Tot just despertar-se, la Júlia es repetia la mateixa pregunta cada matí: «Qui soc, avui?». I només obrir els ulls, ja tenia la resposta: una princesa que viu en un castell, un pirata simpàtic i divertit que explica els acudits més graciosos i una fada que mai no creix, encara que visqui centenars d’anys. Aquesta imaginació desbordant i positiva que la porta a convertir-se en els personatges més fantàstics és, però, l’estímul necessari perquè la protagonista del relat aconsegueixi vèncer la tristesa i també confiar amb força en la dita que explica allò que, tard o d’hora, els somnis sempre es fan realitat.

El guardonat escriptor uruguaià Ricardo Alcántara construeix així una història de superació que, rere un principi de conte de fades on destaca la felicitat i la tendresa de la narració, amaga un episodi trist i obscur al qual, malauradament, han de fer front alguns infants, com ara el fet de residir en un centre d’acollida allunyats de les seves famílies. Precisament, el lloc on viu la Júlia i des d’on, mentre somia, espera impacient el dia que la mare per fi vinga a recollir-la, perquè ja té una feina i ha pogut llogar una casa per a viure-hi les dues.

Màriam Ben-Arab ha sabut trobar la concordança visual adequada a la dolçor d’un text com aquest mitjançant un estil senzill i sense artificis, amb uns colors suaus i temperats, tot fugint de qualsevol estridència formal i cromàtica. Les seves són, doncs, unes il·lustracions amables que reforcen el missatge esperançador de la narració, les quals, a més, aporten dinamisme a la lectura, amb la irrupció repetida de tot un seguit de magdalenes, dracs i unicorns que es poden buscar en cadascuna de les il·lustracions.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada