Podem dir, sense cap mena de dubte, que la darrera novel·la escrita a quatre mans per Maite Carranza (Barcelona, 1958) i la seva filla Júlia Prats (Barcelona, 1986) és molt divertida, en alguns moments hilarant. És un adjectiu molt i molt difícil d’utilitzar en el món de les novel·les juvenils, tot i que, sortosament, a poc a poc es va fent un forat: recordem, per exemple, el Kamal i els analfabetistes, d’Àngel Burgas. I és que l’humor, un gènere que a casa nostra és molt difícil de trobar, de ben segur que obre moltes portes a joves lectors perquè se sentin abduïts pel món de la lectura. Un gènere, doncs, molt necessari.
Les autores de Germanes, gossos, friquis i altres espècimens ens conviden a seguir les aventures de la Marina, una noia plena de complexos perquè és la germana petita de la perfecta Àngela. Però una varicel·la obliga la Marina a suplantar-la en el seu viatge a Dublín per aprendre anglès. A partir d’aquí els fets, talment una bola de neu, es van embolicant, amb personatges únics com en Ciceró, un autèntic friqui dels jocs d’ordinador, màfies que roben gossos de concurs i un comando que els allibera, o dues companyes de curs que resulten d’allò més singulars. Un món viu, que atrapa el lector passant per escenes tan i tan divertides com la de la Marina quan va perdent els complements que li han permès convertir-se en l’Àngela o la de l’arribada a l’aeroport i la detenció d’en Ciceró per un trist fuet.

Malauradament, però, hi mancaria una darrera revisió a fons que hauria convertit aquesta obra en una novel·la rodona. I passo a ressenyar-ne alguns aspectes: com és que la Marina, malgrat haver estat rebaixada pel seu anglès nefast a un segon curs, a partir d’un moment determinat s’entén amb tothom fluidament? Com són de grans els pipicans a Irlanda perquè dues persones no es trobin? Com és que un cotxe familiar (p. 164) passa a ser una camioneta dues pàgines després? Bé, potser és filar molt prim, però un repàs a fons de la novel·la hauria ajudat a llimar aquestes arestes.

Hem de felicitar les autores per aquesta aventura tan reeixida.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada