Per entendre a fons el que pot representar la reedició d’aquest magnífic, únic i sensacional llibre, hem de situar-nos a l’indret i any de la seva primera edició: París, 1967. Aquell any va aparèixer, amb el nom de Le merveilleux chef-d’oeuvre de Séraphin, la primera part dels àlbums d’aquests dos amics tan entranyables: en Serafí i en Llanut, i el seu estimat hàmster Hèrcules.

Abans de l’explosió del moviment conegut com a Primavera del 68, Philippe Fix (Alsàcia, 1937) va plasmar en aquest llibre àlbum les idees que posteriorment abanderaria el moviment hippie: l’enfrontament a la vida grisa, a l’egoisme inhumà, la lluita pels somnis i l’enderrocament de les regles i normes establertes en una societat capitalista, tot amb la finalitat de construir un món més just i més bell.

Hem de felicitar Flamboyant per tornar a posar damunt la taula un títol de referència, que va publicar per primera vegada l’editorial Argos l’any 1968 i que tindria una segona part amb el títol Séraphin contre Séraphin, publicat un any més tard.

Les il·lustracions, plenes de detalls enginyosos, ens porten a un món on la imaginació ho fa tot possible –i si no només cal veure el final del llibre–, on viure als núvols no penalitza, ans al contrari, permet gaudir de la vida plena. Tot i això res és gratuït, ja que en Serafí i en Llanut treballen de valent per convertir un antic casalot en la seva casa dels somnis. Novament, però, la grisor que els envolta, que els vol engrillonats, els persegueix per obligar-los a seguir el camí marcat.

La relectura –o lectura per primera vegada– d’aquest llibre ens farà despertar un neguit intern que, com la bona literatura, posarà l’ombra del dubte en la nostra vida. I és que Serafí, acompanyat pels seus sensacionals invents, ha estat capaç de mantenir l’esperit revolucionari que aleshores el va caracteritzar. Llegiu, gaudiu, reflexioneu i, finalment, si cal, actueu igual ara que com fa cinquanta anys