Parlar d’un llibre de Quentin Blake és parlar de l’obra d’un autor i il·lustrador de la categoria d’uns dels clàssics encara vius del gènere. Hereu de la tradició i l’escola del seu país, Sir Quentin Blake continua la tradició dels grans escriptors com Dickens o Barry i ens regala, en El violí d’en Patrick, un cant a la bellesa i la fantasia. Amb una història senzilla, Blake ens explica la història d’en Patrick, el protagonista que compra un violí a un brocanter en un entorn rural (probablement al segle XIX). Quan en Patrick toca el violí, la música transforma en bellesa tot el que hi ha al seu voltant: els arbres floreixen i ofereixen fruits en forma de pastissos, gelats i altres menges impossibles, els peixos volen, etc. Els testimonis de la màgia d’en Patrick i el seu violí són dos nens que, com el lector, viuen amb naturalitat els esdeveniments i segueixen en Patrick i el seu violí que tot ho transforma.

El que és grandiós d’El violí d’en Patrick no és precisament la història, lineal i sense desenllaç, sinó la naturalitat amb què Blake ens fa viatjar on ell vol, amb uns dibuixos únics fets amb ploma i tinta xinesa i pintats amb llapis de colors i aquarel·les.

Màgia visual i literària d’un clàssic de tots els temps que ens recorda que els efectes especials no són necessaris per contar una història i que, en un bon llibre, el temps se suspèn i tot és creïble i possible.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada