Hem vist molts llibres que parlen sobre els avis i les àvies, però aquest té alguna cosa especial. Una de les claus és on s’ha posat el focus: reivindicar la saviesa aconseguida gràcies al bagatge i a l’experiència que et donen els anys.

Una altra clau: no caure en sentimentalismes quan parlem dels avis. Ens mostra sobradament que podem parlar de la gent gran i dels seus records des d’una perspectiva positiva i divertida i, tot i així, encabir-hi algun record més delicat.

Una tercera: l’originalitat de la història i la complicitat màgica que es genera entre neta i àvia. Com pot ser que en cada arruga s’hi amagui un record, es pregunta la neta, que, espavilada com és, decideix investigar-ho i interrogar l’àvia. Aquesta, fent ús de l’experiència, se’n surt d’allò més bé i acaba convencent i embadalint la petita.

I encara una darrera: l’excel·lent combinació text-imatge, començant per unes fantàstiques guardes plenes de bocins de la vida de l’àvia, i seguint per la interpretació de cada record que es mostra a doble pàgina i sense text; d’aquesta manera s’aconsegueix que les imatges formin part del fil narratiu de la història. És un bon exemple d’allò que tan de moda s’ha posat i que sovint es confon: un àlbum il·lustrat. Fins i tot el llom s’ha vestit de gala per acomboiar la història.