La convivència pot resultar difícil, sobretot si no tenim empatia cap als altres. Aquest és un dels missatges més importants d’aquest àlbum.
Al llarg del volum, la Hilda ens presenta una sèrie d’animals, començant sempre amb la mateixa frase; per exemple: «Viure amb un cocodril pot semblar emocionant, però té els seus inconvenients.»
Després, la protagonista passa a explicar quins poden ser aquests inconvenients –mai les bondats–, sempre de manera negativa i amb desconfiança. Una altra cosa que no fa la Hilda és fer-se la reflexió de si ella mateixa genera algun inconvenient als altres.
El text de Mercè Canals i el seu traç a llapis, que acaba amb un art final totalment digital i molt personal. Tot i que les dobles pàgines estan constantment il·lustrades a sang, sense gaire blanc, els seus colors vius i el moviment dels divertits personatges generen el moviment precís per dotar de ritme la narració visual. Les il·lustracions ens mouen per tota la casa de la protagonista generant un espai coherent i viu, ja que moltes vegades s’encavalquen.

Un aspecte que ens pot passar per alt és que la Hilda, a mesura que van apareixent animals i els va descartant per conviure amb ella, porta una peça de roba o un element amb motius de la pell de l’animal en qüestió. Literalment els treu la pell? S’aprofita d’ells mentre vol? Els pren el que ella necessita per després descartar-los a conveniència? Tota una metàfora.

A la pàgina desplegable final veiem com els animals amb els quals no ha volgut compartir espai fugen esparverats quan ella decideix visitar-los, tots amb tiretes a la pell. Realment, el seu problema de convivència feia mal.

Sobre l’edició, a parer meu, potser l’obra necessitaria un format més gran i un paper no setinat.

Aquesta va ser l’obra guanyadora del premi Destino Infantil Apel·les Mestres 2016.