Deliciós àlbum il·lustrat que ens parla d’un petit conill a qui la panxa li comença a fer rau-rau perquè vol menjar un pa de pessic en compte d’un tros de pa sec. Els animalons del bosc —l’os, el pit-roig, l’eriçó, les granotes, el toixó, els esquirols, les abelles i més— en sentir-lo li demanen quins ingredients necessitaria per cuinar el pastís, i comencen a compartir el que tenen per tal de poder fer un gran esmorzar entre tots. Una història positiva sobre el fet de compartir.

Ramon Besora crea un poema a manera de cançó. Petites rimes s’escolen a cada pàgina per explicar-nos l’acció, amb una cadència dolça i un vocabulari que farà les delícies d’infants i adults. El text ens retroba amb l’oralitat i amb el conte que pot ser, i millora, llegit en veu alta.

Les il·lustracions de Zuzanna Celej són una meravella, plenes de llum i suavitat gràcies a unes aquarel·les orgàniques que ens transporten a un bosc que fa olor de tardor. Les il·lustracions a doble pàgina i a sang no necessiten el blanc de base per respirar gràcies a les composicions, que deixen buits per permetre-ho. El llapis, quasi invisible, deixa pas al color i el converteix en protagonista, creador de formes, volums i transparències.

Hem de destacar que els animals que apareixen els podem trobar als nostres boscos —així la història s’arrela a la nostra experiència i al nostre entorn—, i la magnífica vegetació ens apropa també a la nostra natura, fet especialment destacat ara que en la il·lustració sovintegen vegetacions que es repeteixen entre artistes, cosa que despersonalitza molt les creacions.

El llibre es pot degustar mentre mengem un bon tall de pastís, per exemple, en un dolç dia de tardor. Atenció, les imatges presentades en aquesta crítica són retalls i, per tant, desmereixen una mica. Les originals són més grans.