Un més explica l’arribada del segon fill a la família. El conillet, impacient, pregunta a la seva mare: «Quan naixerà?», i ella sempre li respon: «Quan ja no em pugui veure els peus.» Però el petit no pot esperar i ho va preguntant als altres animals del bosc, amics, que hi diuen la seva. La història, que segueix l’estructura repetitiva dels contes acumulatius, avança fins que, sorpresa!, neixen els germans… i les germanes.
Es podria dir que aquest àlbum és una bona eina per a les famílies que creixen, per allò de la utilitat de la literatura infantil, però intentarem anar una mica més enllà en l’anàlisi. En aquestes pàgines, hi ha amor, tendresa, il·lusió i alegria, sentiments plens de positivitat que es troben al centre de la narració i donen vida al relat i els personatges, descrits a través de les il·lustracions de Marc Taeger, el qual se serveix de la representació esquemàtica de la figura, estil que reconeixem en altres treballs anteriors de l’artista —Aquil·les el puntet, Patufet o L’elefant golafre. En aquesta obra —no sempre ha utilitzat la mateixa tècnica—, dibuixa a base de línies negres de contorn acompanyades de pinzellades d’aquarel·la.

Com si escriptora i il·lustrador haguessin treballat fins i tot en un mateix espai físic —els ho hauríem de preguntar—, han creat una història en què tot encaixa. Aquí text i imatge caminen junts i es complementen molt bé. En aquest sentit, fixeu-vos en el joc narratiu basat en la dualitat entre la línia argumental principal, a tot color, i la representació monocroma dels somnis del conillet: la imatge com a continuació d’una frase inacabada.