De Peter Bichsel, en vaig sentir a parlar per primera vegada a un austríac resident a casa nostra com un dels autors de capçalera de quan els seus fills eren petits. Plegats havien gaudit de les seves genials i tan absurdes ocurrències. Cosa de nens –títol que grinyola una mica, una vegada en llegim el contingut, perquè gairebé tots els personatges del recull són adults– és una selecció de set contes per gaudir a qualsevol edat. El que tenen en comú són els personatges, que pertanyen a un món quotidià i proper, però que trenquen amb la lògica i el sentit comú per seguir el seu propi sentit i portar-lo fins a les darreres conseqüències, aspecte que provoca situacions absurdes, alhora que simpàtiques i hilarants. Per exemple, a «La terra és rodona», un home es planteja caminar en línia recta al voltant del món per tornar al punt de partida i comprovar la teoria. Abans, però, calcula allò que necessita per seguir la línia recta i salvar els obstacles, i s’adona de l’empresa titànica en què es vol embolicar. A «La taula és una taula», un home decideix revolucionar la seva realitat, tot intercanviant el nom de les coses i creant un divertit llenguatge propi que només entén ell… «Estirant un fil es pot treure del fons d’un verb un món sencer» és una frase del pròleg de Santiago Alba que defineix de forma precisa l’objectiu i el contingut dels contes i dels personatges de Peter Bichsel. La veritat és que no tenen pèrdua, i que són un veritable descobriment si abans no el coneixíem. L’edició que l’embolcalla és acurada, la traducció al català, d’agrair, i les il·lustracions de Federico Delicado troben el to adequat. Delicado aprofita l’avinentesa per homenatjar el conreu literari i artístic de l’absurd, tot posant el rostre de creadors referents en la matèria –Borges, Gógol, Fo, Beckett…– als personatges dels contes.
