A primer cop d’ull, ja reconeixem el segell (inconfusible) de Rocio Bonilla: un dibuix que empatitza amb els infants, uns personatges d’ulls grossos i expressió simpàtica, un traç àgil i una gamma cromàtica bastant uniforme, sense grans contrastos. Després d’alguns títols de força èxit, l’autora manté la seva línia habitual amb Germans!, en què signa il·lustració i text. De vegades la convivència entre germans resulta difícil, sobretot quan els interessos i les maneres de fer van en direccions diferents.
Aquí el germà petit és un mico i la germana gran un rinoceront, o així és com es veuen l’un a l’altre. Si obrim l’àlbum per una banda, descobrim el dia a dia d’ell, que en primera persona comença: «No m’agrada la meva germana.» Si l’obrim per l’altra banda, iniciem una narració nova del punt de vista d’ella: «No m’agrada el meu germà», deixa anar. Malgrat tot, ser-ne dos no està tan malament, pensen.

Ambdues lectures conflueixen en un punt central del llibre –o desenllaç–, que és quan els protagonistes descobreixen amb sorpresa que hi ha un nouvingut: ja són tres! Es tracta d’un joc narratiu i gràfic enginyós que se serveix de les diverses possibilitats –materials– del llibre. Més enllà d’aquest recurs, la il·lustradora demostra una vegada més que coneix molt bé l’univers infantil, sempre representat des de la positivitat, la qual cosa l’apropa als lectors petits.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada