Títol: Sempre al teu costat Autor: IGLESIAS, Carlota; RIBAS, Àngels Il·lustrador: Emma Reixach Editorial: Editorial Barcanova
«Quan estimem algú, hi estem units amb un fil invisible que mai no es trenca», diu el Xavier a la Martina. Ella està preocupada perquè el seu animaló, se suposa que un hàmster, no troba el camí per tornar a casa i el troba a faltar. Arran d’aquest fet, pare i filla inicien una conversa sobre l’amor que sentim per persones que tenim a la vora.
És difícil parlar d’aquestes qüestions sobre sentiments profunds, com els que hi pot haver en els vincles familiars, sense caure en la carrincloneria, en els clixés. És recomanable, a l’hora d’escriure, saber-se distanciar d’allò que volem explicar si, a més, ens toca de molt a prop. Si no, la passió ens pot fer males passades durant el procés de creació. En aquest cas, no crec que les autores se’n salvin, d’ensopegar amb alguns tòpics. A més, podrien semblar sobrers els pensaments –en un to poètic– que acompanyen la història troncal (la conversa): ja es parla prou de l’amor en el relat per insistir en el mateix tema. També podrien evitar-se els excessos tipogràfics: potser no cal la combinació de frases en majúscula i d’altres en minúscula, l’ús de colors –no pocs– en el text, i la lletra d’impremta i manuscrita, tot i que de nivells de lectura diferents.
Pel que fa a la il·lustració, el treball de personatge és de les coses més complexes amb què es troba el creador en un conte. A còpia de posar-hi hores, s’agafa experiència. En aquest sentit, pare i filla semblen germans; no es percep la diferència d’edat que hi hauria d’haver, tenint en compte el rol tan marcat de cadascú dins la història. D’altra banda, quan construïm les escenes, les composicions, hi intervenen molts factors, i l’artista ha de saber fer un bon ús de les eines de què disposa. Aquí, s’hi troben recursos que, des del meu punt de vista, no embelleixen les pàgines: per exemple, l’ús d’estampats o textures, segurament extrets d’internet, d’un gust discutible; també alguns elements gràfics (interrogants, paraules, incorporats a la imatge) redundants, en principi per reforçar la idea expressada en el text, o desproporcions d’alguns objectes injustificades.
Per Bernat Cormand / ClijCAT
