A  partir de 9 anys Autor: BUSTOS, Joan Il·lustrador: Jorge del Corral Editorial: Barcanova 

Embolicada amb la faixa del Premi Barcanova de literatura infantil, La Fina Ensurts és una novel·la que m’ha arribat i m’ha agradat per diversos elements de pes: per la força del personatge central –una nena incompresa al món d’Espantilàndia on viu, on cal ser lleig i mala persona–, per l’estructura clara i per la facilitat amb què es pot explicar l’argument –ella es trasllada al món dels humans per trobar el seu lloc–, pels missatges clars –entre d’altres, lluitar per sentir-se bé amb un mateix–, pel joc amb dos plans, el d’un món fantàstic i el d’un món real, i per la forma poètica com els personatges salten de l’un a l’altre a través d’un mirall: «Travessar el mirall va ser com sortir al carrer quan plou: fa més impressió abans de fer-ho que quan ja estàs sota la pluja…»

En el desenvolupament, però, hi ha dos elements que m’han desvirtuat aquests primers, i que, al meu parer, no fan fàcil la comprensió ni fluida la lectura ni l’explicació de l’argument. El primer, la complexitat amb què la narració avança i es desenvolupa. A estones, l’autor aboca de forma continuada i amb excessiva intensitat nous elements, personatges i informació. El segon problema són uns personatges anomenats «caraculs» que, sense venir a tomb, l’autor incorpora a mig relat, i que, més tard, li serveixen per tancar la història, encara que d’una manera sobtada i estranya. Són uns personatges introduïts d’una forma un pèl gratuïta, ja que la història podria funcionar sense ells i no se’n ressentiria gens ni mica. Amb la confrontació entre els habitants d’un i altre món n’hi hauria ben bé prou. Afegeixen complexitat a la novel·la i estupor al lector.Malgrat aquests dos elements, La Fina Ensurts té personalitat i atributs per captivar els lectors. 

Per Pep Molist / ClijCAT / AMIC