Literatura infantil i juvenil: Els pingüins no duen barret

pinguinsTítol: Els pingüins no duen barret
Autor: COSTA, Marta
Il·lustrador: Marta Costa
Editorial: Baula
Lloc d’edició: Barcelona
Any: 2015
Col·lecció: Ala Delta, Lletra lligada

L’aparició d’un objecte desconegut per part d’un personatge i la imaginació de les seves possibles utilitats no és un tema nou dins la literatura infantil. Tot i això, no s’escapa que és un exercici que pot resultar d’allò més divertit i que alhora fomenta la creativitat i connecta amb records, vivències i coneixements previs de les persones que ho realitzin.  

El llibre que ens presenta l’escriptora i il·lustradora Marta Costa s’adequa perfectament a aquest concepte: la història la podem haver llegit en altres llibres, però tot i així ens resulta divertida i enginyosa. En aquest cas es tracta d’un barret de color verd que tot d’una apareix en una zona gelada on viuen uns pingüins. La Betty, que resulta que és la mare de tres pingüinets que ens poden recordar les Tres Bessones o els nebodets de l’Ànec Donald pels colors dels seus vestits, fantasia amb les infinites possibilitats que pot donar un barret de bombí de grans dimensions. La conclusió final a què arriba la mare està molt ben trobada i desperta una rialla de tendresa entre els lectors. Tot i així, hi ha un detall simbòlic que no ens pot passar per alt: els pingüins desconeixen per a què serveix un barret (en aquest context podria ser per protegir-se del fred), però en canvi porten bufanda i samarretes per abrigar-se. Una petita contradicció que no desllueix, en absolut, el producte.  

Les il·lustracions estan situades a les pàgines de la dreta i el breu text, en lletra lligada, a les de l’esquerra, on, a dalt de tot, s’hi destaca un element (un globus, un gelat, un peix…) que pot ajudar a reforçar l’argument. L’autora ha procurat il·lustrar el llibre d’una manera molt poc carregada però plena de detalls; la línia de l’horitzó, que apareix a cada pàgina, té un paper molt important ja que hi dóna equilibri. Al mateix temps, la línia separa el cel, de diferents tonalitats en funció del moment del dia en què ens trobem, de la terra, que sempre és de color blanc.  

Es tracta, doncs, d’una història senzilla però reeixida que arribarà bé entre els primers lectors.

Per Marc Rodríguez Juanola / ClijCAT – Faristol

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.