Literatura infantil i juvenil: “Els llops ja no viuen als boscos”

A  partir de 13 anys Autor: SABORIT, Teresa Editorial: Pagès Editors Pàgines: 120

«El llop corria més que jo, no podia fugir-ne. Cada vegada el tenia més a prop…» Si aquest magnífic recull de contes fos un CD de música, el resultat seria un àlbum conceptual, també magnífic. La premissa és associar cada relat a un dels set pecats capitals: gola, luxúria, ira, enveja, avarícia, peresa i supèrbia, per als qui no els hagueu (re)conegut. Però l’elecció dels destinataris del catàleg de mals és dolorosa: els més vulnerables, nens i nenes que pateixen i patiran.

El mal, que hauria d’anar amb majúscules, com els pecats, s’insinua des del títol, una declaració de principis. Al llarg del recull s’entreveu l’esperit dels contes tradicionals, abans que passessin pel sedàs amable i falsejador d’especialistes en màrqueting. L’estil de Saborit és eficaç i mesurat: no hi ha res de sobrer, tot i que, al meu parer, alguna veu narrativa peca (una mica) d’inversemblança. Però, si se’m permet el joc de paraules, això és peccata minuta. La lectura, necessàriament d’una tirada, deixa el lector amb un neguit molest, perquè a soles amb el llibre no pot mirar cap a una altra banda, com sovint fem en la vida real.

És tremendament honest i desitjable que, arribat el cas, l’art remeni les entranyes. I fer mal, per què no. Perquè al món real, on ja no queden pràcticament llops de quatre potes, mai hi ha hagut llenyataires que apareixen en l’últim sospir i salven les nenes desobedients i ingènues. A més, la Ventafocs, amb la seva justa ràbia, no perdonaria mai les germanastres ni la madrastra. I un valor afegit per al llibre, premi 7lletres, és que l’autora, que de narrar en sap un niu, no porta les històries cap a llocs comuns, de manera que el lector no sap per on li vindrà la patacada.

Per Joan Bustos / ClijCat / AMIC

TOTES LES NOTÍCIES