Autor: Herminia Mas Editorial: Roure de can Roca A partir de 15 anys

Hermínia Mas ens regala un nou recull de contes després de l’experiència d’Estimat, t’he de deixar (2011). Entre l’un i l’altre s’ha produït un canvi qualitatiu que ha convertit l’humor fins a cert punt amable del primer lliurament en una crítica més mordaç que, en certs moments, ens recorda el Monzó de fa uns anys.

Els deu contes breus mostren, a partir de situacions quotidianes, els mals que assolen la nostra societat; la corrupció, l’amiguisme, la manca d’escrúpols, la ineficiència o el conformisme són els veritables protagonistes. L’estil, el llenguatge emprat i l’estructura dels relats ajuden a perfilar aquest to realista, que en certs moments també deixa pas a alguna escletxa per a l’esperança.

El títol de la col•lecció (Pensar i Dialogar) és prou eloqüent, i sembla fet a mida per a aquest recull.

Aurora Vall. ClijCAT/Faristol

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada