“Línies roges, ratlles vermelles”

Ens hem avesat al sintagma ‘línia vermella que no es pot travessar’ per la força de la repetició (un element clau en l’aprenentatge língüistic), però si des del primer dia haguéssim parlat de ‘ratlla roja’ ara la que ens semblaria estranya fóra l’altra. L’adjectiu roig-roja és un d’aquells pobres desafortunats que arrosseguen, en el parlar principatí, una vaga ombra d’impuresa, i per això traduïm sistemàticament per vermell/a tot allò que en castellà es rojo/a). Però, a més de tenir casos ben arrelats com pèl-roig (eh que us sonaria estrany si ara en diguéssim pèl-vermell?) o Barbarroja, resulta que al País Valencià la situació és radicalment la contrària. Només cal fer un cop d’ull a l’ús: al diccionari d’Enciclopèdia, l’entrada roig/ja té cinc accepcions, mentre que al de l’Acadèmia Valenciana en té, agafeu-vos… trenta-set! (des de ‘tarjeta roja’ fins a ‘més roig que un perdigot’).

La diferència d’ús no és tan extrema en el cas dels substantius ratlla i línia, que, essent tots dos molt polisèmics, comparteixen alguns sentits. El segon podria ser la versió suau o estovada del primer, tant pel que fa a la fonètica (la L sempre és menys aspra que la R, especialment quan vibra fort) com a l’etimologia: així, línia deriva d’un teixit, el linum(lli), mentre que ratlla no solament prové d’un material més sòlid (el que s’emprava per fabricar els raspadors, radula en llatí) sinó que és més embolicada, ja que aquest sentit es va entrecreuar amb el de radiare (irradiar) per donar finalment el concepte de ‘línia traçada sobre la superfície d’una cosa’. Per cert, també en aquest cas hi ha dissonància dialectal, ja que a les Balears el mot ha evolucionat fins a la forma retxa.

Ara, si alguna cosa reforça aquesta distinció entre l’elasticitat de la línia i la rigidesa de la ratlla és la fraseologia popular. L’expressió ‘travessar/passar la ratlla’ simbolitza la crueltat de l’exili, ja que seria la frontera dels Pirineus que els perdedors travessaven per fugir de la repressió (tal com recull Pere Quart a les Corrandes d’exili: “Abans de passar la ratlla / m’ajec i beso la terra”). Igualment, la locució ‘passar-se de la ratlla’ perdria el seu caràcter d’admonició severa si fos ‘passar-se de la línia’, que més aviat fa pensar en dibuixos infantils i l’aprenentatge de fer anar el llapis.

És per això que tota aquesta faramalla de les línies vermelles, què voleu que us digui, sona una mica de pa sucat amb oli. Més per espantar els porucs que no pas com a barrera realment infranquejable.

TOTES LES NOTÍCIES