Des del passat 14 de gener i fins al 17 d’abril, hom pot gaudir d’un passeig fotogràfic per la memòria d’un dels pioners del fotoreportatge: Henri Cartier Bresson (1908 – 2004) que juntament amb Roberto Capa, David Seymur, George Rorger i William Vandivert, van fundar l’any 1947 “l’Agencia Magnum, Inc” . Representaria el primer pas dels autors cap a la professionalització del seu art.

El projecte de “Magnum Photos” va sorgir un temps  després de la Guerra Civil Espanyola, però va ser Roberto Capa (1913 – 1954)  qui va signar les imatges bèl·liques, per a no comprometre als seus companys de professió.

“Magnum Inc. ” va constituir una de les referències mundials del Fotoreportatge, una activitat que els fotògrafs es van distribuir de la següent manera: Cartier-Bresson a l’Àsia, George Rodger a l’Àfrica i l’Orient Mitjà, Seymur es va encarregar d’Europa i Vandivert dels Estats Units. Roberto Capa i Henri Cartier-Bresson, com tots els seus companys,  sempre van tenir una “mirada documental” del lloc, del moment i de la situació.

Però el bagatge de “L’Imaginaire d’après nature” subtítol de l’exposició d’Henri Cartier Bresson que ara ens presenta el Museu del Tabac, va començar  molt anys abans, quan l’autor  ens mostrava Itàlia. D’allí  ens ofereix entre altres obres,  un “nu”que l’escriptor i poeta francès Gérárd Mordellat descriu com “una deesa marina sorgida de la profunditat…”en homenatge a la pintura  “L’indolente” (1899) de Pierre Bonnard ( 1867 – 1947), la qual  es pot visitar al Museu d’Orsay de París.

Cartier Bresson, l’any 1934 va realitzar un important viatge a Mèxic, del qual  algunes de les imatges més representatives també són a la mostra.

L’any 1937 va anar a fer el reportatge de la coronació del rei George VI (Albert Frederich Arthur George) (1885 – 1952)  a Londres. El fotògraf Cartier Bresson  va  ignorar el rei i va retratar el públic que s’aplegava per veure passar el recent coronat  monarca d’Anglaterra, per “Trafalgar Square” . Un fet insòlit per a qualsevol reporter d’arreu. (Aquesta imatge  també està exposada a la mostra que ara comentem). 

En l’àmbit dels seus viatges fotogràfics, l’autor ens porta a l’India, la Xina, a l’URSS,  França i Espanya, ect. sempre sota la mirada documental d’un expert molt didàctic i professional. En una altra línia, el seu viatge per França ens apropa al “temps d’oci” amb el passeig per “Les vores del Marne (1938).

L’any 1945 va fotografiar  a la seva casa de París a la parella Irene i Frédéric Jolliot-Curi que l’any 1935 havien guanyat el Premi Nobel de Química per la descoberta de la “radioactivitat artificial”. Ella, va treballar a l’Insitutt del Radi i el seu marit al Comissionat de l’Energia Atòmica. La fotografía d’aquella época que l’autor considera plena de “melanconia i tristesa” la va captar segon el propi Cartier Bresson a “L’instant decisiu”.

El mateix any 1945, amb la seva polivalència de fotògraf, cineasta, artista i reporter va captar una imatge especialment explícita de l’Alemanya nazi  al Camp de desplaçats de Dessau,  quan  una dona denuncia publicament els  responsables de tanta humillació. Aquest fet va donar lloc al film “El retorn”,  en el qual va participar el propi autor de la fotografia esmentada.

El 1946,   Cartier-Bresson que també era bon “retratista” va captar a Jean Paul Sartre  (1905 – 1980) i al prestigiós assagista i editor Jean Paulhan (1884 – 1968)  en un encontre a París. Paulhan és autor entre altres del llibre “Braque, le patron” una mena de manifest artístic.  

El 1947,  el MOMA de Nova York va inaugurar una retrospectica d’ Henri Cartier Bresson, la qual  va donar l’impuls  definitiu a la seva carrera  que desenbocaria  en el projecte Magnum. HCB és el nom en que coneixien l’autor,  però la seva obra era més coneguda que ell mateix.

Més tard Cartier-Bresson, l’any 1961,  retrataria també a París,  l’escultor i pintor suís Alberto Giacometti (1901 – 1966) caminant  sota la pluja d’hivern. Alguns estudiosos fan la comparativa de les imatges captades i retingudes en el temps,  per Cartier Bresson, amb l’obra pictòrica del pintor i matemàtic italià Paolo Ucello ( 1397 – 1475), que va destacar per la seva obra pionera en la “perspectiva visual” dins  l’art.

 Per la seva banda, Henri Cartier Bresson va resumir el fet fotogràfic  dient:  “la presa d’una imatge esdeve una alegria física i intel·lectual”.

L’obra de Cartier Bresson és el testimoni més fidel dels grans esdeveniments polítics i socials del segle XX i ell és el millor representant de les aportacions dels fotoreporters  d’arreu a la Història contemporània col·lectiva. 

L’exposició d’Henri Cartier-Bresson ha compat també amb el suport de l’Ambaixada Francesa i l’Aliança Andorrano Francesa, així com el Govern i la Fundació HCB que porta el seu nom  a part del propi Museu del Tabac. Estarà oberta com hem dit abans fins el 17 d’abril 2016 al Museu del Tabac a Sant Julià de Lòria al Principat d’Andorra.