S’està enllestint la recerca encarregada pel Centre d’Estudis Històrics i Polítics (CEHiP) de l’Institut d’Estudis Andorrans a la historiadora Laura de Castellet. La investigadora ha fet un buidat exhaustiu de la riquíssima documentació notarial que es conserva a l’Arxiu Capitular d’Urgell, a la recerca de dades sobre els andorrans que fomalitzaven els seus afers a la notaria urgellenca. El treball dibuixa un fresc viu sobre la societat andorrana entre 1250 i 1350, i molt especialment sobre el seu vessant econòmic.

Una de les principals conclusions a què arriba l’estudi és la definició dels canvis que va experimentar tota la regió a partir del moment en què es va crear el regne privatiu de Mallorca (el 1276). La legislació i la fiscalitat que van afectar els territoris continentals de la Corona mallorquina (Cerdanya, Rosselló i Montpeller) a finals dels anys 80 del segle XIII van alterar els equilibris entre els mercats del Carcassès, l’Arièja, la Seu d’Urgell i Puigcerdà. Durant anys Andorra va passar a ser la via de pas preferent entre el Llenguadoc i Catalunya, integrant al comerç de producte local noves matèries d’intercanvi i una economia oportunista afegida a la tradicional de muntanya.

El mes de d’octubre es farà la presentació pública del treball coincidint amb la seva incorporació a la web de l’IEA.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada