La britànica Andrea Arnold, una de les poques realitzadores a competició, ha presentat el seu primer film rodat als Estats Units, “American Honey”. Sota un format de road movie, la cineasta no deixa de banda el seu estil directe, enèrgic i audaç per seguir un grup de joves venedors de subscripcions a revistes a domicili, porta a porta.

En un repartiment coral, amb molts intèrprets no professionals, sobresurt la història personal de la protagonista encarregada d’obrir el film, Star (Sahsha Lane), una jove de família disfuncional captada pel venedor expert del grup, Jake (Shia LaBeouf). Ambdós protagonitzant una potent i visceral història d’enamorament plena d’arestes i convulsions, que va de l’amor al desamor, de la passió i el desig a l’aprofitament i l’engany, una relació sempre oberta als imprevistos i inconclusa.

Predomina una visió d’un grup de joves que viuen en la carretera, sense somnis, sense futur. Un grup de perdedors que viuen al límit, al moment, despreocupadament i salvatgement, com una versió degradada, caòtica i tòxica de la clàssica figura del venedor comercial ambulant, del viatjant. Aquest mosaic heterogeni actua sovint també com a musical juvenil gràcies a la proliferació de temes i cançons amb els quals s’identifiquen tots ells.

La pel·lícula, molt propera al documental, funciona com a retrat de l’Amèrica dels somnis trencats a través d’aquest conjunt d’adolescents desarrelats i penjats. Un periple en la carretera focalitzat sovint en l’ambient de gresca de la furgoneta però pautat per algunes escenes importants que ajuden a esbossar també la radiografia d’un país conformada per famílies benestants cristianes, grangers blancs rics, treballadors petroliers amb sous increïbles o barriades de gent blanca marginal.

Una realització desbordant que denota una personalitat creativa farcida tant d’originalitat i risc, com de distinció i bellesa plàstica. Un devessall d’imatges i textures poderoses i audaces de to impressionista, sovint feta d’instants fugissers, de sensacions copsades. Una cineasta que amb “American Honey” confirma una estètica rabiosament personal i inconfusible de filmar, posicionant-se per entrar de nou en el panteó de Cannes després de les seves premiades “Red Road” (2006) i “Fish Tank” (2009)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada