L’extravagància de “Swiss army man” de Daniels s’imposa en el Festival de Sitges

handmaiden

“Swiss army man” dels cineastes debutants Daniel Scheinert i Daniel Kwansobre, tàndem que es presenta en societat sota el nom artístic de Daniels, s’ha erigit en la pel·lícula triomfadora de la 49 edició del Festival Internacional de Cinema de Sitges. El punt de partida d’aquest cinta estrambòtica és Hank (Paul Dano), un trist nàufrag abandonat en un illot erm que està a punt de penjar-se tip de la seva soledat i desesperació. Però aleshores el mar deposita un cadàver a la seva platja, un cos inert i pàl·lid a punt de començar a descomposar-se, un mort que, en canvi, es mostra actiu gràcies a les seves flatulències. Una fàbrica de gasos convertida en força motriu que converteix el cadàver en una espècie de llanxa motora i permet de forma increïble a Hank abandonar la seva presó illenca.

Així arrenca una fuga fantàstica i delirant en què el mort contribueix a salvar la vida del desesperat i deprimit nàufrag de les maneres més inversemblants. Aquest cadàver tant útil i pràctic ofereix moltes prestacions, com la navalla multiusos suïssa del títol original. Tant pot fer rajar aigua del seu cos com encendre un foc amb un espetec de dits o fins i tot caçar amb la seva boca canó. Però per damunt de tot, ofereix molta companyia al solitari Hank. Aquest cadàver, que comença inexplicablement a donar senyals també d’una intel·ligència i memòria primerenca, com un nadó que desperta a la vida, està interpretat per Daniel Radcliffe. I aquest paper tan extravagant com impensable li ha valgut ara al nen crescut de “Harry Potter” el Premi a la Millor Interpretació Masculina.

Un cadàver encisador i adorable, un mort molt viu, un amic íntim, que fa recuperar la fe i l’esperança en la vida al dissortat nàufrag, fins i tot quan comença una història de supervivència ja en terra ferma i segura després del seu captiveri en una miserable illa deserta. El film, obert absolutament a la imaginació, es podria copsar com una faula, un conte, una fabulació nascuda possiblement de la pròpia imaginació d’un home condemnat a mort en el seu deplorable estat de desolació absoluta en un registre semblant al que hem observat darrerament en films tràgics de nàufrags revestits i sublimats per la comèdia o la fantasia il·lusòria tant en “La vida de Pi” com en el film d’animació a punt d’estrena “La tortuga roja”. Al capdavall, “Swiss army man” és una cinta tant divertida, esbojarrada, escatològica i imprevisible com dolorosa, tendra, èpica i emotiva.

Excel·lència sud-coreana
El jurat del 49 Festival de Cinema de Sitges ha premiat també com a millor director al debutant sud-coreà Yeong Sang-Ho pel seu trepidant, intens i angoixant film d’acció protagonitzat por una plaga de zombies que empaiten i persegueixen els incauts passatgers dins d’un tren convertit en escenari mòbil i claustrofòbic a “Train to Busan”; un film recompensat també amb un segon premi pels seus efectes especials per Jung Hwang-Su.

La preponderància de films sud-coreans, extensible a totes les seccions del certamen català, ha fet que un altre compatriota, però més veterà i carismàtic, Park Chan-Wook, s’emportés el Premi del Públic per votació popular gràcies a l’estilitzat i sumptuós thriller d’època ple de rebrecs i paranys “The handmaiden”. El predomini del cinema sud-coreà en el repartiment de guardons s’ha completat amb el premi a la millor fotografia pel furiós thriller policial dotat d’elements sobrenaturals “El extraño/The Wailing” dirigit per un reputat realitzador en aquest format com Hong Kyung-Pyo responsable de títols precedents com “The chaser” (2008) o “The yellow sea” (2011).

Altres premiats
Pel que fa a la resta del palmarès sobresurt el Premi Especial del Jurat concedit al film britànic “La autopsia de Jane Doe” del noruec André Ovredal ambientat en un depòsit i crematori de cadàvers amb un cos mort d’identitat desconeguda, que anomenaran Jane Doe, i que amaga secrets inconfessables. El jurat oficial premiava també com a Millor Interpretació Femenina a Sennia Nanua, la nena protagonista del film de zombies “Melanie. The girl with all the gifts” de Colm McCarthy, ambientat en un camp de refugiats infantil anglès vigilat per soldats per protegir-los d’un letal virus fúngic.

Convé destacar el triomf doble del film de la debutant directora francesa Julia Ducournau amb el cru film sobre canibalisme “Grave”, gràcies al Premi a la Millor Direcció Novell i també el Premi Jurat Carnet Jove a la millor pel·lícula. Cal assenyalar el guardó al Millor Guió de Jeremy Slater pel film nord-americà “Pet” en format de psicothriller del català Carles Torrens sobre l’enrevessat i complex intercanvi de papers que té lloc entre una rea i el seu carceller. Mentre que el Premi de la Crítica ha estat per l’absorbent, hipnòtic i fascinant film “The neon demon” del danès internacional Nicolas Winding-Refn fent gala d’un esteticisme radical, fins quasi l’abstracció i la geometria, en el que és un thriller caïnita ambientat en el buit i asèptic món de la moda i les passarel·les.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.